Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
uredinals
Micologia
Ordre de basidiomicets del grup dels probasidiomicets, integrat per fongs paràsits d’angiospermes, caracteritzats perquè tenen cicles biològics complexos, els quals transcorren en un sol hoste (espècies autoiques) o en més d’un (espècies heteroiques).
El cicle, que no sempre és tan complicat, comença a la primavera, quan una teleutòspora forma un zigot per fusió dels seus dos nuclis, el qual sofreix la meiosi i origina un basidi septat Les basidiòspores formades germinen en l’hoste secundari, i en el miceli monocariòtic resultant apareixen els picnidis, formadors de picnidiòspores, espores de tipus conídic Dues hifes monocariòtiques poden unir-se i formar un miceli dicariòtic, en el qual apareixen els ecidis, productors d’ecidiòspores, les quals ataquen l’hoste primari En el miceli dicariòtic resultant de la…
auriculariàcies
Micologia
Família de fongs de l’ordre de les auricularials, de carpòfors gelatinosos, replegats, que apareixen sobre fusta morta o arbres debilitats.
inocibe

inocibe Inocybe rimosa
Alexey Sergeev (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Nom donat als bolets del gènere Inocybe, de la família de les cortinariàcies, de mida relativament petita, de menys de 6 cm, de cama més o menys cilíndrica i barret cònic o conicoconvex, amb la superfície fibril·losa i làmines de color bru ocraci clar, gairebé sempre dotats d’una forta sentor, sovint espermàtica.
Des del punt de vista alimentari, cal rebutjar els bolets d’aquest grup, ja que la majoria són tòxics, mentre que els que no ho són, tenen poc valor culinari i es corre el risc de confondre’ls amb les espècies tòxiques Viuen en tota mena de boscos i fins i tot en parcs i jardins Els primers símptomes d’intoxicació apareixen bastant ràpidament, de vegades, abans i tot d’acabar l’àpat consisteixen en una forta sudoració, amb vòmits, diarrea i trastorns de caràcter nerviós
cassoleta
Micologia
Nom aplicat popularment a molts bolets ascomicets en forma de copa carnosa i poc o molt oberta, que apareixen sobretot a la primavera i solen ésser comestibles.
Santa Maria del Pla

Aspecte de la façana principal del santuari i convent de Santa Maria del Pla (Sanaüja)
© CIC-Moià
Santuari
Convent
Antic santuari i convent augustinià en ruïnes, situat a un quilòmetre al S de la vila de Sanaüja (Segarra), sota el Tossal Julià.
En el lloc, al segle XIII, ja s’hi bastí un santuari marià, que el 1655 fou cedit als augustinians, quan vingué a predicar-hi fra Josep Simon, visitador d’aquest orde Hom començà de seguida a bastir-hi el monestir i una nova església Vers el 1773 foren reedificats segons el gust barroc neoclàssic El retaule de l’altar major era obra de fra Camats, augustinià nascut a Sanaüja Els augustinians del Pla posseïen també l’heretat de Combelles, al SE, no gaire lluny del convent hi edificaren una casa i una capella El santuari és un edifici de planta rectangular A la façana principal destaca la porta…
míldiu

Fulla de vinya afectada per míldiu
Jerzy Opioła (CC BY-SA 4.0)
Fitopatologia
Micologia
Nom donat a diverses malalties de les plantes, produïdes per fongs ficomicets oomicetals de la família de les peronosporàcies.
Aquests fongs ataquen els òrgans verds fulles, tiges i, de vegades, fruits i produeixen una clorosi amb l’aparició d’uns micelis blancs, grisos o violacis al revers de les fulles lesionades El míldiu de la ceba , produït per Peronospora schleideni , afecta les fulles i les flors i produeix unes taques groguenques a l’anvers i violàcies al revers El míldiu de la patata és produït per Phytophthora infestans , i el fong es desenvolupa a l’interior dels teixits fins que apareixen taques, a l’època calorosa i humida, al revers de les fulles El míldiu de l’enciam és produït per Bremia…
bolet

Sureny
© Fototeca.cat / COREL
Micologia
Aparell esporífer o carpòfor, carnós o bé suberós, de diversos fongs superiors o macromicets (basidiomicets i ascomicets), de mida grossa, mitjana, o simplement visible, que representa l’aparell reproductor.
Descripció En general, el bolet consta d’un barret píleu, que porta l’himeni estructura, en forma de làmines, porus, agulles, etc, productora de les espores a la part inferior, sostingut per un peu o cama , o sense aquest, i, en aquest darrer cas, en forma més o menys semicircular d’altres tenen les formes més diverses Els bolets de consistència de suro suberosos o de cuir coriacis solen ésser lignícoles bolets de soca i no són comestibles llevat, en alguns casos, de quan són tendres, però poden fornir matèries interessants per altres conceptes, com l’esca Els bolets carnosos, per contra,…
Montserrat

Santuari de Montserrat
© Fototeca.cat
Monestir
Santuari
Basílica
Monestir benedictí (Santa Maria de Montserrat) i santuari de la Mare de Déu de Montserrat, situats a 720 m d’altitud, al vessant oriental de la muntanya de Montserrat, dins el terme municipal de Monistrol de Montserrat.
El monestir El conjunt de les construccions és força irregular, a causa del terreny accidentat i de les diferents èpoques d’edificació artísticament, la part més important és el sector de la basílica i del monestir Resten dues ales del claustre gòtic construït el 1476 per Jaume Alfons i Pere Basset a instàncies de Giuliano della Rovere, aleshores abat comendatari de Montserrat i més tard papa amb el nom de Juli II La façana principal del monestir, construïda després del 1939 per Francesc Folguera, amb relleus de Joan Rebull, dona pas a l’atri de la basílica, format pel claustre de l’abat…