Resultats de la cerca
Es mostren 333 resultats
Sant Simó
Capella de Sant Simó a Mataró (Maresme)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi de Mataró (Maresme), a la costa, a llevant de la ciutat, a l’esquerra de la riera de Sant Simó
(o riera de Valldeix
); construït al segle XVI, ha estat erigit modernament en parròquia.
El 1936 desaparegueren els notables exvots que posseïa, molts d’ells de mariners de la costa de Llevant fou restaurada el 1951 Al seu voltant s’estén el pla de Sant Simó , edificat per la part de ponent Procedeix dels exvots d’aquest santuari la famosa Coca de Mataró
Sant Muç
Santuari de Sant Muç a Rubí (Vallès Occidental)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi de Rubí (Vallès Occidental), al N de la vila, en una vall tributària, per la dreta, a la riera de Rubí.
Fou construït el 1307, però l’actual edifici és, en gran part, del s XVIII Davant la façana hi ha un porxo Els aplecs foren sempre molt concorreguts, però la popularitat de la devoció fou obra de la colla dels Xatos de Sant Muç , originàriament del Raval de Barcelona, que organitzaren des de la primera meitat del s XIX desfilades per la ciutat amb bandera duta a cavall i banda de música, i que es dirigien pel portal de Sant Antoni a la font del Roure de Vallcarca, on se'ls unien els veïns dels pobles del pla de Barcelona, amb els quals anaven, fent nit a Sant Cugat del Vallès, fins al…
l’Artiga de Lin
Font d’Eth Gressilhon, a Artiga de Lin
© Fototeca.cat
Santuari
Despoblat
Antic llogaret, despoblat i santuari de la Mare de Déu de l’Artiga de Lin
situats a l’esquerra del Joèu, dins el terme de les Bordes (Vall d’Aran).
El santuari és propietat dels pobles de Betlan, Aubèrt i Vilac La vall del Joèu o vall de l’Artiga de Lin , coberta de fagedes i avetoses, és una de les més visitades pel turisme pirinenc La part més baixa de la vall i tot el vessant esquerre fins poc més amunt del santuari és del terme de les Bordes, mentre que el vessant oposat d’aquest sector mitjà és del de Gausac la capçalera de la vall pertany al de Viella En aquesta capçalera, a 1 460 m d’altitud, s’estenen, a la confluència de les canals de Pomero que baixa del port de la Picada i d’Era Ribereta que baixa de…
Yazılıkaya
Representacions de divinitats hitites a Yazılıkaya, Turquia
© Corel / Fototeca.cat
Santuari
Nom turc (‘roca inscrita’) de l’antic santuari hittita situat al NE de Boǧazköy (Anatòlia), a 2 km.
Bastit entre roques, és constituït per dues cambres naturals, obertes per dalt, comunicades per galeries al davant hi ha les ruïnes d’un altre temple Les galeries són adornades amb relleus l’una mostra dues llargues processons de divinitats, i l’altra presenta el rei Tudhaliaš IV abraçat pel déu de la tempesta Bastit durant el darrer període hittita segle XIII aC, consagrà el culte oficial, molt influït per la religió dels hurrites Prop del santuari hi ha el jaciment arqueològic més important del regne frigi, conegut per ciutat de Mides Midas Shehri, que comprèn les restes d’una acròpolis…
Bellulla
Vista parcial del veïnat de Belulla, a Canovelles (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Santuari
Veïnat
Veïnat i santuari de la Mare de Déu de Bellulla, al terme municipi de Canovelles (Vallès Oriental), a la serra que separa les conques del Congost i de la riera de Tenes.
Edifici romànic, el santuari pertangué als dominicans de Santa Caterina, de Barcelona, entre el 1611 i el 1835 La imatge, venerada com a advocada de la vista, fou perduda després de l’incendi del 1835, i el 1872 fou retrobada i collocada a la parròquia de Canovelles, d’on desaparegué el 1936
els Arcs
Vista del santuari de la Mare de Déu dels Arcs a Santa Pau
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari de la Mare de Déu dels Arcs
, situat 2 km al sud-oest de la vila de Santa Pau (Garrotxa), a l’esquerra del torrent dels Arcs
(que neix a la serra de Finestres i desemboca al Ser).
Una primera església devia ésser bastida entre els anys 866 i 877 com a cella del monestir benedictí de Sant Julià del Mont, incorporat aquells mateixos anys a Sant Esteve de Banyoles El 1157 consta ja amb el nom de Santa Maria dels Arcs era església parroquial de la vall de Santa Pau Un terratrèmol del 1427 la destruí anys més tard 1441 fou iniciada la restauració, però aleshores la parròquia ja havia estat traslladada a l’interior de la vila de Santa Pau Durant els segles XVII i XVIII fou construïda l’hostatgeria, el cambril de l’església i un gran retaule tallat per l’escultor…
la Pietat d’Ulldecona
Santuari de la Pietat, a Ulldecona
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari marià del municipi d’Ulldecona (Montsià).
És situat al NE de la vila, als vessants sud-occidentals de la mola de Godall, sota una cinglera calcària on abunden coves i abrics, en els quals foren descobertes el 1975 per un grup d’espeleòlegs del Centre Recreatiu d’Ulldecona una notable sèrie de pintures prehistòriques del grup dit dels pintors de les serres Aquestes balmes tingueren tradició eremítica al s XVI es retirà a la de Santa Magdalena el comanador d’Ulldecona Ramon Simó de Pallarès, i sembla que és d’origen també eremític el santuari de la Pietat, conegut des de la fi del s XIII, situat també en una balma o cova…
santuari d’El Pilar
El santuari d’El Pilar, a Saragossa, basada en el projecte de Francisco Herrera el Mozo
© Arxiu Fototeca.cat
Santuari
Santuari de Saragossa, dedicat a la Mare de Déu, en el lloc on la llegenda diu que Maria s’aparegué a l’apòstol Jaume el Major.
L’església actual és basada en el projecte de Francisco Herrera el Mozo, molt canviat pels arquitectes que, després de la mort d’aquell, dirigiren l’obra la capella de la Mare de Déu és deguda a Ventura Rodríguez Fou decorat amb pintures dels Bayeu i de Goya a la fi del s XVIII El retaule major és una peça renaixentista deguda a la mà de Damià Forment
Calders
Església de Santa Maria de Calders, a Sant Gregori (Gironès)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Calders), a la parròquia de Constantins, del municipi de Sant Gregori (Gironès), obra del 1770.
Bastanist
Vista del santuari de Bastanit a Montellà i Martinet, a la Baixa Cerdanya
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari romànic ( la Mare de Déu de Bastanist
), al vessant nord del Cadí (1 250 m alt.), al Baridà, al municipi de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya).
Fins el 1344 depenia de la parròquia del Quer Foradat, i després, de la d’Estana