Resultats de la cerca

Correspon al primer nucli de població, esmentat ja el 1066, quan Ramon Berenguer I el concedí, amb la condició d’aixecar-hi un castell, a Ramon de Transunyer Inicialment el lloc fou anomenat Puigperdiguers El castell, que passà a la jurisdicció del monestir de Santes Creus el 1173, fou destruït gairebé del tot durant les primeres guerres carlines del segle XIX al segle XVI encara era habitat El 1255 l’abat concedí carta de població per a edificar un nou nucli a la plana, que substituí el primer La primitiva església del castell parròquia fins el 1571 restà com a lloc de devoció…

Les restes És un edifici de planta de creu llatina amb una sola nau, transsepte i capçalera carrada, bastit entre els segles XII i XIII La nau es divideix en quatre trams, mentre que el transsepte en té tres, tots ells delimitats per columnes adossades La porta d’entrada, avui desapareguda, se situava al mur nord de la nau Cal suposar, per les restes conservades, que en tot el temple s’hi obrien dotze finestres de doble esqueixada Segons revela la documentació antiga, la coberta de l’absis, del transsepte i de la nau era de dues aigües, i al creuer s’alçava un cimbori octagonal sostingut…

El prevere tarragoní Pere Mir en patrocinà la construcció en honor d’una imatge que adquirí a Itàlia en el curs d’una visita a l’arquebisbe de Tarragona Girolamo Doria 1533-58, que no residí mai a la diòcesi El santuari donà nom a una partida del terme anomenada fins aleshores les Morisques El 1740 els propietaris la cediren a la mitra sota la prelatura de Pere de Copons, i el 1780 l’arquebisbe Joaquín Santiyán féu ampliar la capella i hi féu bastir una casa d’esbarjo a prop Casa i santuari foren derruïts el 1823 per l’exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís La imatge, perduda, reaparegué…

És situat en el vessant d’un esperó rocós en el qual s’habilità una terrassa artificial, on es construí un pòrtic sostingut per pilars amb decoració pintada i amb cranis humans encaixats a la cara externa A l’interior del pòrtic hi havia almenys quatre estàtues de guerrers asseguts de grandària natural, que segurament representaven els caps de les aristocràcies locals Fou destruït violentament al principi del s II aC

Bastit entre roques, és constituït per dues cambres naturals, obertes per dalt, comunicades per galeries al davant hi ha les ruïnes d’un altre temple Les galeries són adornades amb relleus l’una mostra dues llargues processons de divinitats, i l’altra presenta el rei Tudhaliaš IV abraçat pel déu de la tempesta Bastit durant el darrer període hittita segle XIII aC, consagrà el culte oficial, molt influït per la religió dels hurrites Prop del santuari hi ha el jaciment arqueològic més important del regne frigi, conegut per ciutat de Mides Midas Shehri, que comprèn les restes d’una acròpolis…

Fou destruït el 1644, durant la guerra dels Segadors

Els israelites hi introduïren el culte a Jahvè i fou cèlebre en la història dels patriarques i a l’època dels jutges Per les excavacions hom ha descobert que era poblat des de la primera edat del bronze Correspon a l’actual Bētīn