Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
Sant Josep
Santuari
Santuari, dit també de la Sagrada Família, del municipi de la Vall d’Uixó (Plana Baixa), obra de la fi del s. XVII, que centra una caseria (més de 100h [1995]), 1 km al SW de la ciutat, a 256 m alt., al vessant oriental d’un dels primers contraforts de la serra d’Espadà.
Sota el santuari s’obre la cova de Sant Josep , caverna natural d’origen càrstic, amb dues boques, per una de les quals font de Sant Josep neix un corrent d’aigua de 4 300 litres per minut, canalitzat fins a la ciutat, on rega les hortes i s’uneix al Belcaire o riu de Sant Josep la profunditat de la cova, gràcies a les perforacions que hom hi practica, té prop d’1 km, en una gran part navegable amb barca i que ha estat illuminada i oberta al turisme és visitada anualment per unes 200 000 persones
Sant Grau d’Ardenya
Sant Grau d’Ardenya
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Santuari
Santuari del municipi de Tossa de Mar (Selva), al sector més elevat de la serra de Sant Grau o massís de les Cadiretes (puig de Cadiretes, 518 m), a la capçalera de la riera de Sant Lionç o riera de Sant Grau.
El santuari, que existia ja al segle XVII, fou renovat el 1882 depèn del patronat de l’ajuntament Modernament ha restat inclòs en una urbanització particular hom construí prop seu un hotel, actualment tancat
Sant Antoni
Santuari
Santuari de Betxí (Plana Baixa), aturonat a 138 m alt., a l’E de la vila, prop del límit amb els municipis de Vila-real i Nules.
És testimoniat ja al s XVI La confraria fou fundada al s XVII
Rocamora
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Rocamora, del terme d’Aulet, pertanyent al municipi de Sopeira (Ribagorça) (fins el 1970, del de Sant Orenç), a la dreta de la Noguera Ribagorçana, en un coster que domina la confluència d’aquest riu amb la riera d’Aulet.
Pedrui
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Pedrui) del municipi d’Isàvena (Ribagorça).
el Pedró
Santuari
Santuari (Mare de Déu del Pedró) del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva), al SE del terme, al vessant septentrional del pla de Goteres, a l’antic terme de Santa Margarida de Vallors.
Consta des del 1280 L’església actual fou refeta vers el 1520 i ampliada el 1619 s’hi conserva una imatge del s XVI
el Patrocini
Santuari
Santuari marià (Mare de Déu del Patrocini) situat als afores de Tamarit de Llitera.
El 1718 s’hi installà la comunitat cistercenca del monestir de Sant Hilari de Lleida, que hi residí fins el 1836, any que foren expulsades les monges, que es repartiren entre els monestirs de Casbas i de Vallbona Es manté el santuari l’antic monestir, de rajola i estil aragonès, es troba en ruïnes
el Part
El Part
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Santuari
Antic santuari (la Mare de Déu del Part) del municipi d’Osor (Selva), al costat de l’antic camí d’Osor al Coll, sota el coll de Maifré.
És esmentat des del 1687 i actualment no hi ha culte La casa dels ermitans és en ruïnes
Palleroa
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Palleroa) del terme de Monesma i Queixigar (Ribagorça), al vessant meridional de la serra de Palleroa (1 129 m alt), estesa de NW a SE, des del castell de Monesma fins a la vila de Montanyana.
el Pui
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Pui) del municipi de Castilló de Sos (Ribagorça), a la vall de Benasc.