Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Togores
Caseria
Santuari
Caseria, santuari i antiga quadra del municipi de Sabadell (Vallès Occidental), al NE del terme, a la vall del riu Tort, dins la parròquia de Jonqueres.
El lloc és esmentat ja el 986 el llinatge de Togores, des del 1159 La casa i santuari de Togores es troben a la dreta del riu la capella, dedicada a santa Maria i a sant Abdó i sant Senén, és esmentada ja el 1323 Fou residència, durant un quant temps, al començament del s XV, de donades en aquells anys la jurisdicció de la quadra pertanyia al monestir de Sant Llorenç del Munt
Serrallonga
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Serrallonga) del municipi de Brunyola (Selva), prop del mas del mateix nom, a l’extrem sud-oriental del terme.
És esmentada ja a mitjan s XVII
la Serra
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Serra) del municipi de Fogars de Tordera (Selva), situat als vessants septentrionals del Montgròs, prop de la Tordera.
És esmentat ja al segle XIV Depenia de la parròquia de Ramió
Sant Muç

Santuari de Sant Muç a Rubí (Vallès Occidental)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi de Rubí (Vallès Occidental), al N de la vila, en una vall tributària, per la dreta, a la riera de Rubí.
Fou construït el 1307, però l’actual edifici és, en gran part, del s XVIII Davant la façana hi ha un porxo Els aplecs foren sempre molt concorreguts, però la popularitat de la devoció fou obra de la colla dels Xatos de Sant Muç , originàriament del Raval de Barcelona, que organitzaren des de la primera meitat del s XIX desfilades per la ciutat amb bandera duta a cavall i banda de música, i que es dirigien pel portal de Sant Antoni a la font del Roure de Vallcarca, on se'ls unien els veïns dels pobles del pla de Barcelona, amb els quals anaven, fent nit a Sant Cugat del Vallès, fins al…
Sant Medir

Sant Medir
© Fototeca.cat
Santuari
Antiga parròquia i actual santuari del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), situat a l’antiga vall de Gausac, o vall de Sant Medir, afluent de capçalera de la riera de Sant Cugat, al S del municipi, als vessants de la serra de Collserola.
Existia ja el 1046 i els monjos de Sant Cugat la dotaren el 1084 Era una de les cinc parròquies del terme del monestir de Sant Cugat, refosa al segle XV amb la de SantPere d’Octavià Els documents antics l’anomenen Sant Emeteri , catalanitzat en Medir Els monjos en tingueren cura fins el 1446 i fou restaurat en altres ocasions La llegenda creada sobre sant Medir feu popularitzar el seu culte, que es manté viu amb l’aplec del 3 de març, iniciat pel poble de Sant Cugat, on hi havia des del 1804 una…
Sant Grau d’Ardenya

Sant Grau d’Ardenya
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Santuari
Santuari del municipi de Tossa de Mar (Selva), al sector més elevat de la serra de Sant Grau o massís de les Cadiretes (puig de Cadiretes, 518 m), a la capçalera de la riera de Sant Lionç o riera de Sant Grau.
El santuari, que existia ja al segle XVII, fou renovat el 1882 depèn del patronat de l’ajuntament Modernament ha restat inclòs en una urbanització particular hom construí prop seu un hotel, actualment tancat
Santa Maria de les Feixes

Santa Maria de les Feixes
JoMV (CC0)
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de les Feixes del municipi de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), a la dreta de la riera de Sant Cugat, a la seva confluència amb el torrent de Sant Iscle, dins l’antic terme de Sant Iscle de les Feixes.
Existia ja al segle XVII
Santa Cristina
Santuari
Santuari del municipi de Lloret de Mar (Selva), enlairat en un turó damunt la costa, que tanca pel S les platges de Santa Cristina i de Treumal, actualment nucli turístic.
El santuari existia com a ermita ja l’any 1376 l’edifici actual fou iniciat el 1764 té un cambril que serva el suposat crani de santa Cristina i el que resta dels abans nombrosos exvots S'hi celebren la festa dels Perdons, convertida en aplec el segon diumenge de Quaresma, i la festa patronal, ensems festa major d’estiu de Lloret de Mar, el 24 de juliol, amb la popular processó marítima de Sa Relíquia , que des de la vila porta la relíquia de la santa al santuari amb barques enramades i amb el crit típic d’"amorra sa relíquia” quan la barca que la duu toca la platja
Santa Bàrbara
Santuari
Santuari del municipi d’Anglès (Selva), al cim de la muntanya de Santa Bàrbara (858 m alt.), al límit amb els termes de Brunyola i d’Osor.
la Salut

Santuari de la Mare de Déu de la Salut, a la serra de Sant Iscle de Sabadell
© Fototeca.cat - M. Catalán
Santuari
Santuari situat al NE de la ciutat de Sabadell (Vallès Occidental), en lloc dominant, prop del nucli urbà, i que ha donat nom al barri del Poblenou de la Salut
, edificat sota seu.
Sembla que correspon al primitiu poblat ibèric d'Arraona La devoció a la Mare de Déu de la Salut ha reemplaçat l’antiga dedicació a sant Iscle i santa Victòria, que era la de la capella que hi existia des del s XIII, conservada encara sense culte, al costat de l’hostal S'hi construí un llatzeret al s XVI Segons la tradició, hom hauria trobat una imatge de santa Maria a la font de la Salut, que vessa a la riera de Canyameres, la qual hauria estat traslladada a un altar lateral de la capella de Sant Iscle La seva devoció és constatada des del 1652 i tenia administradors propis des del 1696 El…