Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Togores
Caseria
Santuari
Caseria, santuari i antiga quadra del municipi de Sabadell (Vallès Occidental), al NE del terme, a la vall del riu Tort, dins la parròquia de Jonqueres.
El lloc és esmentat ja el 986 el llinatge de Togores, des del 1159 La casa i santuari de Togores es troben a la dreta del riu la capella, dedicada a santa Maria i a sant Abdó i sant Senén, és esmentada ja el 1323 Fou residència, durant un quant temps, al començament del s XV, de donades en aquells anys la jurisdicció de la quadra pertanyia al monestir de Sant Llorenç del Munt
el Sargar
Santuari
Santuari de la Mare de Déu del Sargar, del municipi d’Herbers (Ports), al nord del poble, a l’esquerra del barranc d’Escalona.
Sant Muç

Santuari de Sant Muç a Rubí (Vallès Occidental)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi de Rubí (Vallès Occidental), al N de la vila, en una vall tributària, per la dreta, a la riera de Rubí.
Fou construït el 1307, però l’actual edifici és, en gran part, del s XVIII Davant la façana hi ha un porxo Els aplecs foren sempre molt concorreguts, però la popularitat de la devoció fou obra de la colla dels Xatos de Sant Muç , originàriament del Raval de Barcelona, que organitzaren des de la primera meitat del s XIX desfilades per la ciutat amb bandera duta a cavall i banda de música, i que es dirigien pel portal de Sant Antoni a la font del Roure de Vallcarca, on se'ls unien els veïns dels pobles del pla de Barcelona, amb els quals anaven, fent nit a Sant Cugat del Vallès, fins al…
Sant Medir

Sant Medir
© Fototeca.cat
Santuari
Antiga parròquia i actual santuari del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), situat a l’antiga vall de Gausac, o vall de Sant Medir, afluent de capçalera de la riera de Sant Cugat, al S del municipi, als vessants de la serra de Collserola.
Existia ja el 1046 i els monjos de Sant Cugat la dotaren el 1084 Era una de les cinc parròquies del terme del monestir de Sant Cugat, refosa al segle XV amb la de SantPere d’Octavià Els documents antics l’anomenen Sant Emeteri , catalanitzat en Medir Els monjos en tingueren cura fins el 1446 i fou restaurat en altres ocasions La llegenda creada sobre sant Medir feu popularitzar el seu culte, que es manté viu amb l’aplec del 3 de març, iniciat pel poble de Sant Cugat, on hi havia des del 1804 una…
Sant Domènec
Santuari
Santuari del municipi de Vallibona (Ports), a l’est del poble, a l’esquerra del riu Cérvol.
Conserva un retaule del s XV A l’altra banda del riu s’estén el bosc de Sant Domènec
Sant Cristòfol de Saranyana
Santuari
Santuari del municipi de la Todolella (Ports), dins l’antic terme de Saranyana, a 1104 m alt., al cim de la serra de Saranyana, prop del límit amb el terme de Forcall.
Santa Maria de les Feixes

Santa Maria de les Feixes
JoMV (CC0)
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de les Feixes del municipi de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), a la dreta de la riera de Sant Cugat, a la seva confluència amb el torrent de Sant Iscle, dins l’antic terme de Sant Iscle de les Feixes.
Existia ja al segle XVII
la Salut

Santuari de la Mare de Déu de la Salut, a la serra de Sant Iscle de Sabadell
© Fototeca.cat - M. Catalán
Santuari
Santuari situat al NE de la ciutat de Sabadell (Vallès Occidental), en lloc dominant, prop del nucli urbà, i que ha donat nom al barri del Poblenou de la Salut
, edificat sota seu.
Sembla que correspon al primitiu poblat ibèric d'Arraona La devoció a la Mare de Déu de la Salut ha reemplaçat l’antiga dedicació a sant Iscle i santa Victòria, que era la de la capella que hi existia des del s XIII, conservada encara sense culte, al costat de l’hostal S'hi construí un llatzeret al s XVI Segons la tradició, hom hauria trobat una imatge de santa Maria a la font de la Salut, que vessa a la riera de Canyameres, la qual hauria estat traslladada a un altar lateral de la capella de Sant Iscle La seva devoció és constatada des del 1652 i tenia administradors propis des del 1696 El…
Vallivana
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Vallivana, patrona de Morella (Ports), situat a 25 km al SE d’aquesta ciutat.
El conjunt del santuari, compost de l’església, un hostal gòtic i d’altres dependències 10 h 1981 651 m alt, és a la dreta de la rambla de Vallivana afluent de capçalera de la rambla de Cervera, que neix al vessant meridional de la serra de Xiva i que rep els noms de barranc de la Carcellera i de Cap del Terme, vora la carretera de Vinaròs a Morella L’església és d’una sola nau, amb creuer i quatre altars laterals, a més de l’altar major, darrere el qual hi ha el cambril La imatge és petita, de terra cuita, probablement del s XIV El santuari actual fou construït al començament del s XIX…
la Balma
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Balma) construït en una balma suspesa a l’esquerra del Bergantes, aigua avall, dins el terme municipal de Sorita de Morella (Ports).
És un centre de pelegrinatges amb hostatgeria celebra la festa principal el 8 de setembre, amb un aplec i una processó, en el transcurs de la qual un diable intenta de dissuadir els pelegrins amb una pintoresca allocució, però és vençut finalment per sant Miquel La Mare de Déu de la Balma és invocada per guarir els endimoniats, els quals són conduïts al santuari per ésser-hi exorcitzats L’antiga imatge del s XIV fou pràcticament destruïda el 1936