Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Sant Salvador de Predanies
Santuari
Santuari del municipi de Prats i Sansor (Baixa Cerdanya), situat sobre Sansor, prop del coll de Faig.
El 1289 fou saquejat pels comtes de Foix en les lluites politicoreligioses que assolaren la Cerdanya
Santa Maria de Malanyanes
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Malanyanes, del municipi de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), dins la parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, al SE del poble, al vessant septentrional del coll de Parpers.
Puiggraciós
Santuari de Puiggraciós
© C.I.C - Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Puiggraciós) del municipi del Figueró i Montmany (Vallès Oriental), situat al vessant septentrional del Puiggraciós (807 m), contrafort oriental dels cingles de Bertí.
Segons una tradició, la imatge gòtica segle XV, abans venerada a la parròquia de Montmany, fou trobada en aquest indret i hom hi celebrava anualment una processó des del mateix segle XV El santuari fou bastit en 1701-11 i fou ampliat el cambril i una gran albergueria Del 1910 al 1936 serví de parròquia de Montmany Profanat aquest any, fou restaurat el 1954 i la Mare de Déu declarada patrona de la rodalia vallesana Des del 1973 resideix a l’antiga casa dels ermitans una comunitat de monges benedictines, filial de SantPere de les Puelles Conserva la imatge primitiva…
el Puig de Bellver
Santuari
Santuari del municipi de Sant Celoni (Vallès Oriental), a l’W de la vila, al cim del puig de Bellver (224 m), que domina les valls de la Tordera i de la riera de Pertegàs.
Els caputxins hi fundaren un convent el 1582, que el 1617 es traslladà vora la vila Fou refet després de les destruccions del 1936
el Pla
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Pla) del municipi de les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental), a la casa Biure, de la parròquia de Corró d’Amunt.
És una obra romànica segle XI, amb una porta i una petita rosassa gòtiques Conservà fins el 1936 la imatge romànica de la Mare de Déu i un petit retaule gòtic El 1953 fou restaurada
Bellulla
Vista parcial del veïnat de Belulla, a Canovelles (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Santuari
Veïnat
Veïnat i santuari de la Mare de Déu de Bellulla, al terme municipi de Canovelles (Vallès Oriental), a la serra que separa les conques del Congost i de la riera de Tenes.
Edifici romànic, el santuari pertangué als dominicans de Santa Caterina, de Barcelona, entre el 1611 i el 1835 La imatge, venerada com a advocada de la vista, fou perduda després de l’incendi del 1835, i el 1872 fou retrobada i collocada a la parròquia de Canovelles, d’on desaparegué el 1936
Bastanist
Vista del santuari de Bastanit a Montellà i Martinet, a la Baixa Cerdanya
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari romànic ( la Mare de Déu de Bastanist
), al vessant nord del Cadí (1 250 m alt.), al Baridà, al municipi de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya).
Fins el 1344 depenia de la parròquia del Quer Foradat, i després, de la d’Estana
els Àngels de Viliella
Santuari
Santuari de la Mare de Déu dels Àngels situat al terme municipal de Lles (Baixa Cerdanya), a la vall de la Llosa, a la dreta del riu de la Llosa, damunt el llogaret d’aquest nom, on hi ha les runes de l’antic castell de la Llosa
.
Mare de Déu de Bellulla
Santuari
Antic santuari marià de Canovelles (Vallès Oriental), destacat centre de pelegrinatge del Vallès en època moderna.
La primera capella dedicada a la Mare de Déu de Bellulla és documentada el 1279 i té origen en la invenció de la imatge de santa Maria, localitzada -segons la tradició- per una pastora del poble de Canovelles en l’inici del segle XIII La talla gòtica de la Mare de Déu, avui desapareguda, era coneguda com la perla del Vallès El nom Bellulla podria fer referència a una marededeu advocada de la vista el mot és una construcció derivada de bell ull o bell ullada El santuari assolí la seva plenitud en època moderna quan, el 1611, els dominics del convent de Santa Caterina de Barcelona s’…
el Remei de Caldes
Santuari de la Mare de Déu del Remei, a Caldes de Montbui
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari ( la Mare de Déu del Remei
) del municipi de Caldes de Montbui (Vallès Oriental), al N de la vila, amb la qual l’uneix un passeig urbanitzat vers el 1860.
Abundants troballes romanes han fet pensar en l’origen pagà del santuari La primera capella coneguda s’aixecà el 1548 la imatge, que era de terra cuita, es perdé al s XIX, al final del qual es bastí l’edifici actual, vorejat per la casa dels ermitans i la capella S'hi celebra un important aplec el dia de la festa