Resultats de la cerca

Bastit al segle XII, és un notable exemplar romànic prop del Mas Sala actualment dit Can Cansalada , d’una nau i absis semicircular i un airós campanar d’espadanya al mur de ponent La façana de migdia té una portalada amb arquivoltes enriquides per un fris en ziga-zaga han desaparegut els capitells Adossada a ponent, hi ha l’antiga casa de l’ermità amb la data del 1704 L’interior és arrebossat, i la imatge, moderna, n'imita una del segle XVII La capella fou regida per ermitans fins el 1832 Una creu monumental recorda el gran aplec comarcal del 1910

L’església, esmentada ja al s XIV, fou refeta a la fi del s XVIII Dóna nom a la serra de Collbàs , que limita pel nord la vall de la riera de Carme

L’edifici primitiu hom suposa que hi havia hagut antigament un convent augustinià fou substituït el 1491 per un edifici gòtic, reconstruït el 1544 i ampliat el 1697 i durant el s XVIII

Edifici auster i rectangular, de molt valor espiritual per a la contrada Conserva una imatge de marbre d’uns 30 cm, de l’inici del segle XVII

És formada per diferents cambres, que s’estenen en una longitud d’uns 200 m Després d’una primera utilització a la meitat del segon millenni, fou novament ocupada entre el 1200 i el 1000 aC D’aquest segon moment data un conjunt excepcional d’objectes tallats en fusta d’ullastre, entre els quals destaquen dues representacions antropomorfes Un tercer moment d’ús, al principi del primer millenni aC, es caracteritza per la presència d’una necròpoli i diversos dipòsits votius formats per objectes metàllics, a més d’un disc de vori

Existia ja el 1329 la llegenda diu que la imatge fou trobada per un bou i un pastor de can Bossanya El santuari estigué a càrrec dels jerònims de la Murtra de Badalona, entre el 1510 i el 1835 La seva església es reedificà el 1656 i s’amplià amb un cambril el 1777 Té una hostatgeria i casa d’ermitans al costat És lloc de molta devoció comarcana

Es deia primitivament Santa Maria de Montbui i es coneix també per la Tossa de Montbui, nom popular del castell El bisbe de Vic Fruià féu edificar l’església, que romangué inacabada per una forta secada que el 990 féu despoblar la contrada Vers el 1034 el levita Guillem d’Oló o de Mediona la féu acabar, i la consagrà el bisbe Oliba el 1035 És un sòlid edifici preromànic, de tres naus, acabat amb una capçalera de tres absis el 1035 Fou parròquia activa fins el 1614, que la parroquialitat es traslladà al poble de Santa Margarida de Montbui, a la plana, i la de Santa Maria restà com a filial…

La tradició atribueix la troballa de la Mare de Déu a uns ermitans de Llinàritx que acudiren a la muntanya guiats per una columna de llum Però cal situar la fundació del santuari vers el 1288, immediatament després de la conquesta El pariatge de Jaume II de Mallorca cita la capella de Sant Salvador del Toro a la demarcació parroquial de Sant Llorenç de Binixems L’església fou regida successivament per mercedaris fins el 1297, capellans diocesans, augustinians 1595-1835, franciscans 1880-81, ermitans de Sant Pau i Sant Antoni 1941-68 i darrerament per franciscanes La comunitat augustiniana…