Resultats de la cerca

L’església fou construïda al s XVIII La imatge de la Mare de Déu és advocada per a les trencadures i les malalties del bestiar

Fou erigit entre el 1880 i el 1885 per Antoni Comellas És un gran edifici de línies neoclàssiques, amb un hostal, amb fonts i una piscina per a malalts

Existia ja el 1329 la llegenda diu que la imatge fou trobada per un bou i un pastor de can Bossanya El santuari estigué a càrrec dels jerònims de la Murtra de Badalona, entre el 1510 i el 1835 La seva església es reedificà el 1656 i s’amplià amb un cambril el 1777 Té una hostatgeria i casa d’ermitans al costat És lloc de molta devoció comarcana

Es deia primitivament Santa Maria de Montbui i es coneix també per la Tossa de Montbui, nom popular del castell El bisbe de Vic Fruià féu edificar l’església, que romangué inacabada per una forta secada que el 990 féu despoblar la contrada Vers el 1034 el levita Guillem d’Oló o de Mediona la féu acabar, i la consagrà el bisbe Oliba el 1035 És un sòlid edifici preromànic, de tres naus, acabat amb una capçalera de tres absis el 1035 Fou parròquia activa fins el 1614, que la parroquialitat es traslladà al poble de Santa Margarida de Montbui, a la plana, i la de Santa Maria restà com a filial…

Té una situació pintoresca entre les valls de Capolat i del coll de Joet Devia existir ja al s XIII, època que es féu la seva imatge romànica, sobre una arqueta i que esclafa un dragó amb el peu esquerre L’església actual i hostatgeria formen un sol edifici, del 1757, però molt abandonat i amb perill de ruïna per això la imatge es guarda a Sant Martí de Capolat

És dedicat a sant Cosme i sant Damià, molt venerats a la comarca des del s XVI

El lloc consta des del 984, en l’acta de consagració de la desapareguda parròquia de Sant Cristòfol de Vallfogona Bé que una tradició pretén de situar la troballa de la imatge el 1049, les seves primeres notícies certes són del 1120, quan fou donada l’església de Santa Maria, que aleshores s’edificava, al monestir de Sant Llorenç, prop de Bagà Primer era regida pel rector de Sant Cristòfol, després tingué benefici propi 1352 i, més tard, ermitans L’església fou reedificada el 1646 Presideix el santuari una imatge gòtica d’alabastre, del s XV És lloc de molta devoció