Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Santa Maria de Malanyanes
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Malanyanes, del municipi de la Roca del Vallès (Vallès Oriental), dins la parròquia de Santa Agnès de Malanyanes, al SE del poble, al vessant septentrional del coll de Parpers.
Santa Margalida de Bagergue
L’ermita de Santa Margalida
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi de Salardú, a la ribera d’Era Lana, vora el barranc de Sant Margalida, afluent per l’esquerra de la Unhòla.
Puiggraciós
Santuari de Puiggraciós
© C.I.C - Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Puiggraciós) del municipi del Figueró i Montmany (Vallès Oriental), situat al vessant septentrional del Puiggraciós (807 m), contrafort oriental dels cingles de Bertí.
Segons una tradició, la imatge gòtica segle XV, abans venerada a la parròquia de Montmany, fou trobada en aquest indret i hom hi celebrava anualment una processó des del mateix segle XV El santuari fou bastit en 1701-11 i fou ampliat el cambril i una gran albergueria Del 1910 al 1936 serví de parròquia de Montmany Profanat aquest any, fou restaurat el 1954 i la Mare de Déu declarada patrona de la rodalia vallesana Des del 1973 resideix a l’antiga casa dels ermitans una comunitat de monges benedictines, filial de Sant Pere de les Puelles Conserva la imatge primitiva Torre de l'antic telègraf i…
el Puig de Bellver
Santuari
Santuari del municipi de Sant Celoni (Vallès Oriental), a l’W de la vila, al cim del puig de Bellver (224 m), que domina les valls de la Tordera i de la riera de Pertegàs.
Els caputxins hi fundaren un convent el 1582, que el 1617 es traslladà vora la vila Fou refet després de les destruccions del 1936
el Pla
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Pla) del municipi de les Franqueses del Vallès (Vallès Oriental), a la casa Biure, de la parròquia de Corró d’Amunt.
És una obra romànica segle XI, amb una porta i una petita rosassa gòtiques Conservà fins el 1936 la imatge romànica de la Mare de Déu i un petit retaule gòtic El 1953 fou restaurada
la Pietat
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Pietat) del municipi de Tuïr (Rosselló), al N de la vila.
És obra gòtica, del s XV
Nova Betlem
Santuari
Santuari dedicat a la Mare de Déu de Betlem, situat al vessant meridional de Collserola, dins l’antic terme de Sant Gervasi de Cassoles.
Fou erigit al s XVIII pels frares jerònims de la Vall d’Hebron dins llurs propietats Després de la desamortització 1835, adquiriren la propietat els administradors de l’Hospital de la Santa Creu, i el 1874 hi fou installat el manicomi de Nova Betlem , dirigit per Giné i Partagàs
Bellulla
Vista parcial del veïnat de Belulla, a Canovelles (Vallès Oriental)
© Fototeca.cat
Santuari
Veïnat
Veïnat i santuari de la Mare de Déu de Bellulla, al terme municipi de Canovelles (Vallès Oriental), a la serra que separa les conques del Congost i de la riera de Tenes.
Edifici romànic, el santuari pertangué als dominicans de Santa Caterina, de Barcelona, entre el 1611 i el 1835 La imatge, venerada com a advocada de la vista, fou perduda després de l’incendi del 1835, i el 1872 fou retrobada i collocada a la parròquia de Canovelles, d’on desaparegué el 1936
l’Arca
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de l’Arca, situat a la plana del Rosselló a la parròquia i terme municipal de Sant Nazari.
Mare de Déu de Bellulla
Santuari
Antic santuari marià de Canovelles (Vallès Oriental), destacat centre de pelegrinatge del Vallès en època moderna.
La primera capella dedicada a la Mare de Déu de Bellulla és documentada el 1279 i té origen en la invenció de la imatge de santa Maria, localitzada -segons la tradició- per una pastora del poble de Canovelles en l’inici del segle XIII La talla gòtica de la Mare de Déu, avui desapareguda, era coneguda com la perla del Vallès El nom Bellulla podria fer referència a una marededeu advocada de la vista el mot és una construcció derivada de bell ull o bell ullada El santuari assolí la seva plenitud en època moderna quan, el 1611, els dominics del convent de Santa Caterina de Barcelona s’…