Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Montserrat

Santuari de Montserrat
© Fototeca.cat
Monestir
Santuari
Basílica
Monestir benedictí (Santa Maria de Montserrat) i santuari de la Mare de Déu de Montserrat, situats a 720 m d’altitud, al vessant oriental de la muntanya de Montserrat, dins el terme municipal de Monistrol de Montserrat.
El monestir El conjunt de les construccions és força irregular, a causa del terreny accidentat i de les diferents èpoques d’edificació artísticament, la part més important és el sector de la basílica i del monestir Resten dues ales del claustre gòtic construït el 1476 per Jaume Alfons i Pere Basset a instàncies de Giuliano della Rovere, aleshores abat comendatari de Montserrat i més tard papa amb el nom de Juli II La façana principal del monestir, construïda després del 1939 per Francesc Folguera, amb relleus de Joan Rebull, dona pas a l’atri de la basílica, format pel claustre de l’abat…
cova de les Encantades
Santuari
Santuari ibèric del terme municipal de Cabrera de Mar (Maresme).
És situat en una zona de difícil accés del Montcabrer Té una doble entrada, davant de la qual s’ha documentat un gran nombre d’ofrenes uns 50 000 fragments ceràmics, consistents essencialment en vaixella de diferents tipus, àmfores, amforetes votives en miniatura, envasos de perfum, rèpliques en ceràmica de banyes de bòvid, caps de Demèter de terracota i algunes monedes Fou freqüentat des del s IV aC fins al canvi d’era, amb una especial intensitat en el període comprès entre el 125 aC i el 50 aC
Sant Simó

Capella de Sant Simó a Mataró (Maresme)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi de Mataró (Maresme), a la costa, a llevant de la ciutat, a l’esquerra de la riera de Sant Simó
(o riera de Valldeix
); construït al segle XVI, ha estat erigit modernament en parròquia.
El 1936 desaparegueren els notables exvots que posseïa, molts d’ells de mariners de la costa de Llevant fou restaurada el 1951 Al seu voltant s’estén el pla de Sant Simó , edificat per la part de ponent Procedeix dels exvots d’aquest santuari la famosa Coca de Mataró
Sant Ponç
Santuari
Santuari d’origen romànic, del municipi de Tordera (Maresme), a l’W de la vila, al cim d’un contrafort de la serra de Rocarossa.
El portal, de l’any 1685, és precedit d’un gran porxo
el Viver
Santuari
Santuari de la Mare de Déu del Viver, del municipi d’Argentona (Maresme), al sud de la vila, a la dreta de la riera d’Argentona.
l’Erola
Santuari
Santuari del municipi de Tordera (Maresme), dins el massís de Montnegre, prop d’Hortsavinyà.
Edificat al segle XVIII, la imatge primitiva fou destruïda el 1936
el Corredor

Aspecte del santuari del Corredor
© Alberto González Rovira
Santuari
Santuari (Mare de Déu del Socors) al cim de la serra del Corredor, a 632 m alt., dins el municipi de Dosrius (Maresme).
Al començament del segle XVI hi fou construïda una petita església, ampliada aviat, i reconstruïda en 1576-83 L’actual edifici, consagrat el 1583, és d’estil gòtic tardà, bastit en granit el campanar és de planta quadrada, i la nau, de creu llatina L’altar major és renaixentista, amb un retaule plateresc S’hi venera la imatge de la Mare de Déu del Socors segons tradició, fou trobada Al costat hi ha una pagesia o hostaleria que hom ha suposat que havia estat una casa dels templers Depèn de la parròquia de Sant Andreu del Far És un centre de devoció comarcana i té una gran tradició l’aplec del…
Còdol-rodon

Façana principal de la capella de Santa Magdalena de Còdol-rodon
© Antonio Mora
Santuari
Antic poble
Santuari i antic poble del municipi d’Aguilar de Segarra (Bages), a la dreta de la riera de Rajadell, dins l’antic terme de Castellar de Segarra.
La capella, a la carena d’una serra, es troba prop del gran mas de Montconill El nom de Còdol-rodon el degué rebre del gran còdol amb una creu que hi ha prop de la capella Fou erigida el 1377, en un pur estil gòtic i amb un notable portal amb capitells i arquivolta ogival, ampliada el 1805 i decorada interiorment el 1864 El lloc de Còdol-rodon apareix força vegades esmentat en la documentació des del segle XIII com a fita de les vegueries de Cervera o sotsvegueria dels Prats de Rei i de Bages
Joncadella

El santuari de Joncadella, al terme de Sant Joan de Vilatorrada
© Fototeca.cat
Santuari
Caseria
Santuari ( Santa Maria ) i caseria de l’antic municipi de Sant Martí de Torroella (ara Sant Joan de Vilatorrada, Bages).
Consta des del s XIII com una de les set filials de la canònica de Santa Maria de Manresa, adscrita a l’ofici de la cambreria La despoblació del s XIV reduí aquesta parròquia a la categoria de filial de Santpedor Des del s XV prengué el caràcter de santuari marià i es creà la llegenda de la troballa de la imatge L’església actual fou iniciada el 1748, i el retaule és del 1807 La Mare de Déu de Joncadella és considerada la patrona del pla de Bages
la Cisa

Santuari de la Cisa
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de la Cisa, situat a tocar del mas Cisa del terme de Premià de Dalt (Maresme), entre aquest poble i Vilassar de Dalt.
El lloc de la Cisa és esmentat ja el 995, i la masia, al segle XIII hom té referències del santuari des del 1408 l’edifici construït el 1543 fou cremat el 1713 per les tropes borbòniques només en restà la imatge gòtica El nou edifici fou acabat el 1759 Fins el 1936 posseí una gran quantitat d’exvots mariners