Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Santa Maria de Pinós

Santuari de Santa Maria de Pinós
© Xevi Varela
Santuari
Santuari del municipi de Pinós (Solsonès), situat prop del cim de la serra de Pinós (931 m).
Centre de devoció comarcal, domina una magnífica panoràmica que arriba als Pirineus, a Collsacabra i al Montseny L’església, sòlida construcció bastida en diverses etapes la llinda de la portalada és del 1642, conservà fins a la destrucció del 1936 un magnífic altar barroc Malgrat la tradició de mare de déu trobada, segons report de Josep Godayol, arxiver dels hospitalers 1808, el santuari fou edificat pels templers el 1312 i molt aviat passà als hospitalers Surt esmentat en diversos testaments des del 1350, i al segle XVI la devoció popular havia pres una gran volada
Puig-aguilar
Santuari
Santuari del municipi de Guixers (Solsonès), situat a 1 253 m alt., damunt el puig Aguilar, que domina el poble de la Corriu, de la parròquia del qual depèn.
el Remei

Aspecte exterior del santuari del Remei
© Alberto González Rovira
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Remei) del municipi d’Arenys de Munt (Maresme), al NW de la vila, dalt d’un turó.
Fou bastit al segle XV i ha estat molt venerat per la gent de mar tenia un gran nombre de naus en miniatura com a exvots al segle XVIII hom construí un altar i cambril a l’església parroquial de Sant Martí d’Arenys amb una còpia de la imatge Ambdues capelles foren destruïdes el 1936 i reedificades el 1942
l’Erola
Santuari
Santuari del municipi de Tordera (Maresme), dins el massís de Montnegre, prop d’Hortsavinyà.
Edificat al segle XVIII, la imatge primitiva fou destruïda el 1936
la Cisa

Santuari de la Cisa
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de la Cisa, situat a tocar del mas Cisa del terme de Premià de Dalt (Maresme), entre aquest poble i Vilassar de Dalt.
El lloc de la Cisa és esmentat ja el 995, i la masia, al segle XIII hom té referències del santuari des del 1408 l’edifici construït el 1543 fou cremat el 1713 per les tropes borbòniques només en restà la imatge gòtica El nou edifici fou acabat el 1759 Fins el 1936 posseí una gran quantitat d’exvots mariners
Gràcia
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Gràcia) del municipi de Santa Susanna (Maresme), aturonat al límit amb el terme de Pineda.
Fou bastit al segle XVIII
Massarrúbies
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Massarrúbies) del municipi de Lladurs (Solsonès), dins la parròquia de Terrassola.
Lorita
Santuari
Santuari, en ruïnes, del municipi de Sant Andreu de Llavaneres (Maresme), prop del límit amb Dosrius, al peu del turó de Lorita, sobre can Lloreda.
Segons tradició, fou convent de templers però, més probablement, fou la capella de Santa Eulàlia de Deodates 1340, renovada el 1746
santuari de Lord
Vista del santuari de Lord
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Lord) del municipi de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), sobre un penyal (la roca de Lord), a 1 175 m.
És un centre antic de pietat i eremitisme La llegenda diu que la marededeu, una imatge romànica del s XIII, fou trobada per un bou i un bover el 870 El santuari existia ja el 992 A l’edat mitjana estigué a cura de donats i ermitans El 1587 fou encomanat als dominicans, que el tingueren mig segle escàs Tornà novament a càrrec d’ermitans, fins que fou profanat i cremat, el 1835, durant la guerra carlina Refet de nou el 1870, fou erigida una gran església i casal i hom aprofità una part dels antics edificis i claustres, que serví d’aixopluc uns quants anys a una comunitat de trapencs Vista aèria…
cova de les Encantades
Santuari
Santuari ibèric del terme municipal de Cabrera de Mar (Maresme).
És situat en una zona de difícil accés del Montcabrer Té una doble entrada, davant de la qual s’ha documentat un gran nombre d’ofrenes uns 50 000 fragments ceràmics, consistents essencialment en vaixella de diferents tipus, àmfores, amforetes votives en miniatura, envasos de perfum, rèpliques en ceràmica de banyes de bòvid, caps de Demèter de terracota i algunes monedes Fou freqüentat des del s IV aC fins al canvi d’era, amb una especial intensitat en el període comprès entre el 125 aC i el 50 aC