Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Sant Miquel de Llíria
Sant Miquel de Llíria
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Monestir
Santuari
Monestir i santuari del municipi de Llíria (Camp de Túria), bastit al cim (269 m alt.) del puig de Sant Miquel de Llíria, que domina, pel S, la ciutat, on es troben les ruïnes de l’antiga Edeta ibèrica poblat ibèric de Sant Miquel de Llíria).
El primer beateri femení fou fundat pel rei Jaume II entorn del 1310 Les beates habitaven en petites celles individuals i es dedicaven a treballs manuals i a l’ensenyament de noies El rei Martí el protegí i el 1406 fixà en quinze el nombre de beates Aquestes no feien vots especials i només tenien clausura de nits Els francesos 1811 i més tard el carlí Cabrera 1836 es refugiaren a Sant Miquel El lloc, que havia estat fortificat, fou en part demolit i reedificat també en part a la fi del segle XIX En l’exclaustració del 1835, les beates en foren foragitades però, atès el seu…
Gràcia
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Gràcia, proper a les Oluges (Segarra), construït el 1419.
L’edifici data del 1419 Pertangué als agustins de Cervera
Santa Maria del Pla
Aspecte de la façana principal del santuari i convent de Santa Maria del Pla (Sanaüja)
© CIC-Moià
Santuari
Convent
Antic santuari i convent augustinià en ruïnes, situat a un quilòmetre al S de la vila de Sanaüja (Segarra), sota el Tossal Julià.
En el lloc, al segle XIII, ja s’hi bastí un santuari marià, que el 1655 fou cedit als augustinians, quan vingué a predicar-hi fra Josep Simon, visitador d’aquest orde Hom començà de seguida a bastir-hi el monestir i una nova església Vers el 1773 foren reedificats segons el gust barroc neoclàssic El retaule de l’altar major era obra de fra Camats, augustinià nascut a Sanaüja Els augustinians del Pla posseïen també l’heretat de Combelles, al SE, no gaire lluny del convent hi edificaren una casa i una capella El santuari és un edifici de planta rectangular A la façana principal destaca la porta…
santuari de Montiel
Santuari
Santuari construït en un tossal que domina la vila de Benaguasil (Camp de Túria) per l’W, a l’indret on, segons la tradició, fou trobada el 1620 la imatge de la Mare de Déu de Montiel
.
La primera pedra de l’ermita es colocà al maig del 1644, i fou beneïda al desembre de 1651 L’església actual és un edifici de finals del segle XVIII d’una sola nau amb capelles laterals i una façana classicista El 1850 s’hi establí una comunitat de terciàries caputxines, la qual, expulsada el 1855, s’hi installà de nou el 1881 i reconvertí el santuari en casa matriu de l’orde les monges foren expulsades novament el 1931 Abandonat durant la guerra civil, el santuari fou restaurat els anys 1946-61 A finals del segle XX, s’iniciaren noves obres de millora i rehabilitacions que permeteren la…
el Solà
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Solà) d’origen romànic del municipi de Biosca (Segarra), a l’E de Lloberola.
Sant Vicent de Llíria
Santuari
Santuari del municipi de Llíria (Camp de Túria), 3 km al N de la ciutat.
És un centre de peregrinatges ferrerians i d’aplecs comarcals Vicent Ferrer visità el lloc, i diu la tradició que hi feu brollar aigua de la font un any de gran secada La séquia de Sant Vicent condueix l’aigua per al regatge des d’aquest indret a una extensa partida dels termes de Llíria i Benissanó
Camp-real
Camp-real
Àngela Llop (CC BY-SA 2.0)
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Camp-real del municipi de Massoteres (Segarra), al voltant del qual hi ha un petit nucli, on es reuní l’ajuntament fins el 1929.
Dins del comtat d’Urgell, formà part de la demarcació del castell de Talteüll i eclesiàsticament depengué de la parròquia de Talteüll
santuari del Camí
El Santuari del Camí
Angela Llop (CC BY-SA 2.0)
Santuari
Santuari del municipi de Granyena de Segarra (Segarra) on és venerada la imatge de la Mare de Déu del Camí.
Hom hi celebra, el dijous següent del 8 de setembre, l’anomenada festa del Capítol Pertanyia a l’orde de l’Hospital
el Pla
Santuari
Santuari de la Mare de Déu del Pla, conegut també amb el nom de Sant Pelegrí, dins el municipi de Biosca (Solsonès), al S de la vila, vora la carretera de Guissona.