Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Sant Ramon
Caseria
Santuari
Caseria i santuari del municipi de Constantí (Tarragonès), al N del terme, vora la carretera de Reus al Morell.
Montornès
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Montornès) i antiga parròquia del municipi de la Pobla de Montornès (Tarragonès), situat en un turó (91 m), al SW del poble.
Correspon al primer nucli de població, esmentat ja el 1066, quan Ramon Berenguer I el concedí, amb la condició d’aixecar-hi un castell, a Ramon de Transunyer Inicialment el lloc fou anomenat Puigperdiguers El castell, que passà a la jurisdicció del monestir de Santes Creus el 1173, fou destruït gairebé del tot durant les primeres guerres carlines del segle XIX al segle XVI encara era habitat El 1255 l’abat concedí carta de població per a edificar un nou nucli a la plana, que substituí el primer La primitiva església del castell parròquia fins el 1571 restà com a lloc de devoció…
el Miracle
Santuari
Església i santuari (Santa Maria del Miracle) de la ciutat de Tarragona, al bell mig de l’arena de l’amfiteatre romà.
Les restes És un edifici de planta de creu llatina amb una sola nau, transsepte i capçalera carrada, bastit entre els segles XII i XIII La nau es divideix en quatre trams, mentre que el transsepte en té tres, tots ells delimitats per columnes adossades La porta d’entrada, avui desapareguda, se situava al mur nord de la nau Cal suposar, per les restes conservades, que en tot el temple s’hi obrien dotze finestres de doble esqueixada Segons revela la documentació antiga, la coberta de l’absis, del transsepte i de la nau era de dues aigües, i al creuer s’alçava un cimbori octagonal sostingut…
els Sants Metges
Caseria
Santuari
Caseria i santuari del municipi de l'Espunyola (Berguedà), situat als vessants de la serra de Capolat, al S del puig de Malla.
És dedicat a sant Cosme i sant Damià, molt venerats a la comarca des del segle XVI
el Vinyet
Santuari
Antic santuari de la Mare de Déu del Vinyet, del municipi de Tarragona (Tarragonès), al límit amb l’antic terme de la Canonja, dins la partida del clot del Vinyet
.
Fou destruït el 1644, durant la guerra dels Segadors
les Esposes

Vista del santuari de les Esposes
© CIC-Moià
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de les Esposes) del municipi de Sant Julià de Cerdanyola (Berguedà), encinglerat damunt la riba dreta de la riera de Cerdanyola, entre Guardiola de Berguedà i Sant Julià de Cerdanyola.
el Llorito
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Llorito) del municipi de Tarragona, al N de la ciutat, prop del cim d’un turó.
El prevere tarragoní Pere Mir en patrocinà la construcció en honor d’una imatge que adquirí a Itàlia en el curs d’una visita a l’arquebisbe de Tarragona Girolamo Doria 1533-58, que no residí mai a la diòcesi El santuari donà nom a una partida del terme anomenada fins aleshores les Morisques El 1740 els propietaris la cediren a la mitra sota la prelatura de Pere de Copons, i el 1780 l’arquebisbe Joaquín Santiyán féu ampliar la capella i hi féu bastir una casa d’esbarjo a prop Casa i santuari foren derruïts el 1823 per l’exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís La imatge, perduda, reaparegué…
Lurda de la Nou

Vista del santuari de Lurda de la Nou
© C.I.C. - Moià
Santuari
Santuari marià del municipi de la Nou de Berguedà, a poca distància de l’església parroquial.
Fou erigit entre el 1880 i el 1885 per Antoni Comellas És un gran edifici de línies neoclàssiques, amb un hostal, amb fonts i una piscina per a malalts
santuari de Queralt

Vista del santuari de Queralt
Jordi HD (CC BY-NC 2.0)
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Queralt) del municipi de Berga (Berguedà), dins l’antic terme de la Valldan, al vessant oriental del Castellberguedà (1.292 m alt.), cim de la serra de Queralt que s’aixeca al NW de la ciutat de Berga.
Segons la llegenda, la imatge fou trobada per un pastor de Vilaformiu al segle XIV De fet, la imatge, molt restaurada, correspon al segle XIV i és molt probable que procedís del castell de Madrona o castell Berguedà, i el primitiu santuari, documentat al mateix segle, era filial de la parròquia de Sant Pere de Madrona La cova on hom pretenia haver trobat la imatge fou convertida en capella el 1704 i renovada a partir del 1916 El santuari del 1386 fou construït pel mercader berguedà Francesc Garreta i renovat en 1725-41 Més tard fou construït l’hostal i hom hi afegí el cambril i altres…