Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Savila
Santuari
Santuari de Santa Maria de Savila, del municipi de Castellar de la Ribera (Solsonès), a la dreta de la ribera Salada, dins la parròquia de Ceuró.
És esmentat ja el 1250 La imatge fou tallada al segle XIII, però en 1781-88 fou bastit el nou edifici Una tradició llegendària fa la imatge procedent de la ciutat de Sevilla
Sant Sebastià
Santuari
Santuari del municipi de Vinaròs (Baix Maestrat), al NW de la ciutat, al vessant oriental d’un puig que s’alça a l’esquerre del riu Cérvol, dedicat a Sant Sebastià i a la Mare de Déu de la Misericòrdia, patrons de Vinaròs.
La imatge de la Mare de Déu hi era venerada des del s XIII, quan aquest territori pertanyia al terme de Peníscola Al s XVII fou declarada patrona de Vinaròs i votada la festa anual 1689 l’església fou refeta aleshores i, encara, ampliada en 1715-21
Sant Marc
Santuari
Santuari del municipi de Xert (Baix Maestrat), antiga església de Sant Pere de la Barcella.
Sant Jaume de Riner
Santuari
Església del municipi de Riner (Solsonès), situada a 822 m alt., al NW del santuari del Miracle, prop del terme de Llobera.
Santa Maria de Pinós

Santuari de Santa Maria de Pinós
© Xevi Varela
Santuari
Santuari del municipi de Pinós (Solsonès), situat prop del cim de la serra de Pinós (931 m).
Centre de devoció comarcal, domina una magnífica panoràmica que arriba als Pirineus, a Collsacabra i al Montseny L’església, sòlida construcció bastida en diverses etapes la llinda de la portalada és del 1642, conservà fins a la destrucció del 1936 un magnífic altar barroc Malgrat la tradició de mare de déu trobada, segons report de Josep Godayol, arxiver dels hospitalers 1808, el santuari fou edificat pels templers el 1312 i molt aviat passà als hospitalers Surt esmentat en diversos testaments des del 1350, i al segle XVI la devoció popular havia pres una gran volada
Puig-aguilar
Santuari
Santuari del municipi de Guixers (Solsonès), situat a 1 253 m alt., damunt el puig Aguilar, que domina el poble de la Corriu, de la parròquia del qual depèn.
el Miracle
Retaule barroc del santuari del Miracle (Riner), obra de Carles Moretó (1747-58)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari ( la Mare de Déu del Miracle ) del municipi de Riner (Solsonès), situat en un altiplà, a 835 m alt., a la divisòria d’aigües del Riubregós i del Cardener.
La tradició n'atribueix l’origen a una manifestació de la Mare de Déu a uns infants de la veïna masia de la Cirosa el 1458 El bisbe de la Seu d’Urgell, Arnau Roger de Pallars, en reconegué l’autenticitat i hi permeté 1459 la construcció d’una capella sota l’advocació de la Mare de Déu del Miracle, ampliada al s XVI i substituïda al XVII per l’actual santuari, obra inacabada de Josep Morató mort el 1672 Hom hi venera la imatge titular s XV, i es conserva un antic retaule goticorenaixentista s XVI i el monumental retaule barroc de talla, construït per Carles Moretó 1747-58 i decorat per Antoni…
els Àngels

Vista del santuari dels Àngels
© CIC-Moià
Santuari
Santuari de la Mare de Déu dels Àngels, al terme municipal de Sant Mateu del Maestrat (Baix Maestrat), situat al cim de la serra dels Àngels, a l’est de la vila.
Al segle XVI hi havia en aquest indret una ermita de Sant Antoni el 1584 aquesta ermita fou convertida en santuari marià pels jurats de la vila i, posteriorment, fou refet l’edifici
la Font de la Salut
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Font de la Salut) del municipi de Traiguera (Baix Maestrat), al S de la vila.
És un notable edifici, amb elements gòtics i renaixentistes iniciat el 1439, fou consagrat el 1521, edificat a l’indret d’una font on la tradició situa la troballa de la imatge forma un conjunt d’església —amb un atri i un pati claustral—, hostatgeria i casa del capellà Al camí des de la vila hi ha set creus els Set Dolors de la Mare de Déu esculpides Hom hi celebra nombrosos aplecs de tots els pobles de la comarca
l’Ermitana
L’Ermitana, Peníscola
© C.I.C - Moià
Santuari
Santuari (Mare de Déu de l’Ermitana) situat a Peníscola (Baix Maestrat), al costat del castell, on hom venera una imatge antiga, del tipus de marededeu trobada, patrona de la ciutat.
L’actual edifici, decorat amb ceràmiques de l’Alcora, fou bastit sobre un d’anterior, pel governador Sancho Echevarría, en 1708-14