Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
la Cova Santa
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de la Cova Santa, al municipi d’Altura (Alt Palància), a 831 m alt., al vessant septentrional del Montmajor, a l’interior d’un avenc calcari antigament anomenat cova del Lledoner.
Des del començament del segle XVI, probablement per iniciativa dels cartoixans de Valldecrist, hom hi venera un baix relleu del segle XV, de guix, amb el bust de la Mare de Déu atribuït per la tradició al cartoixà Bonifaci Ferrer, germà de Vicent Ferrer L’extensió de la devoció des del 1574 feu que el 1579 hi fos construït un altar i tancada la cova amb una reixa El 1631 el bisbe de Sogorb donà l’administració del santuari als jurats d’Altura, i el 1647 fou construïda la nova capella L’hostatgeria, del segle XVI, fou completament reformada al segle XVII Hom hi feu importants pelegrinatges des…
la Font-roja
Santuari
Santuari del municipi d’Alcoi (Alcoià), al sud-oest de la ciutat, al vessant septentrional de la serra del Carrascal d’Alcoi.
És un centre d’estiueig
poblat ibèric de la Serreta d’Alcoi
Poblat prehistòric
Santuari
Poblat (i santuari: santuari ibèric de la Serreta d’Alcoi) ibèric del municipi d’Alcoi (Alcoià), en un contrafort de la serra de l’Ull de Moro, a llevant de la ciutat.
Han estat parcialment excavats en diverses etapes C Visedo 1921-23, V Pascual 1956 i M Tarradell 1968 Els materials es conserven al Museu d’Alcoi El poblat tingué una primera fase segles V-IV aC, però les restes conservades cases, carrers corresponen als segles III-II aC Fou abandonat pacíficament, segons sembla, durant la primera meitat del segle II aC Es destaca la troballa de diverses plaques de plom ploms d’Alcoi escrites amb llengua ibèrica, les unes amb l’alfabet grec jònic i les altres amb l’alfabet ibèric El santuari, prop del poblat, a l’extrem de la serra, correspon al tipus de…
la Vallada
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Vallada) del municipi de Barraques (Alt Palància).
l’Esperança
Caseria
Santuari
Caseria i santuari (la Mare de Déu de l’Esperança) del municipi de Sogorb (Alt Palància), aturonat al N de la ciutat.
Al seu indret hi hagué un monestir de jerònims, fundat el 1491 per Enric d’Aragó, que perdurà fins a la desamortització, destruït durant les guerres carlines l’església actual fou reedificada al començament del segle XX Centra una caseria disseminada 16 h 1981