Resultats de la cerca
Es mostren 458 resultats
santuari de Montiel
Santuari
Santuari construït en un tossal que domina la vila de Benaguasil (Camp de Túria) per l’W, a l’indret on, segons la tradició, fou trobada el 1620 la imatge de la Mare de Déu de Montiel
.
La primera pedra de l’ermita es colocà al maig del 1644, i fou beneïda al desembre de 1651 L’església actual és un edifici de finals del segle XVIII d’una sola nau amb capelles laterals i una façana classicista El 1850 s’hi establí una comunitat de terciàries caputxines, la qual, expulsada el 1855, s’hi installà de nou el 1881 i reconvertí el santuari en casa matriu de l’orde les monges foren expulsades novament el 1931 Abandonat durant la guerra civil, el santuari fou restaurat els anys 1946-61 A finals del segle XX, s’iniciaren noves obres de millora i rehabilitacions que permeteren la…
Montgoi
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Montgoi) del municipi de Vilaverd (Conca de Barberà), aturonat a 305 m alt., al N de la vila.
És esmentat el 1214 la imatge és, segons la tradició, una marededeu trobada l’edifici, gòtic en el seu origen, ha sofert diverses restauracions
Montgarri
El santuari de la Mare de Déu de Montgarri
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Montgarri) i antic hospital del municipi de Salardú, a la Vall d’Aran, situat a 1 645 m alt., al sector de l’alta vall de la Noguera Pallaresa, aigua avall del pla de Beret, dit vall de Montgarri, a l’esquerra del riu, quan aquest passa més prop del límit amb Occitània.
Prop seu, a la dreta de la Noguera, hi ha el despoblat d’Es Cases de Montgarri o el Eth Dossau L’església, l’hostal, la rectoria, l’administració del santuari i diversos canals i pallisses formen una plaça quadrada El primitiu santuari fou fundat en 1117-19 al s XVI el terme de Montgarri fou venut pel comú de Gessa al de Salardú i Tredòs, però amb reserva de la propietat del santuari L’església actual és d’època renaixentista El rector i administrador era vicari de Gessa Per l’aplec del 15 d’agost era tradicional que hi concorreguessin no solament pelegrins aranesos i pallaresos, sinó també…
santuari de Montdois
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Montdois, dins el municipi de Rupit i Pruit (Osona), situat a l’extrem del pla de Montdois damunt el pantà de Susqueda, dins l’antiga parròquia de Sant Joan de Fàbregues.
Esmentat el nom el 996, consta com a església de Santa Maria des del 1268 L’edifici actual és del s XVIII
santuari de Montcorb
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Montcorb del municipi de Riudarenes (Selva), situat als vessants orientals del Montcorb (185 m), turó que s’alça a la dreta de la riera de Santa Coloma, entre els seus afluents, les rieres d’Esparra i de Vilarràs.
El primer edifici fou bastit ja el 1125 ha estat reedificat diverses vegades, entre les quals el 1423 i el 1900
Montanyans

Santuari de Santa Maria de Muntanyans a les Masuques (Alt Penedès)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari ( la Mare de Déu de Montanyans
) del municipi de Castellet i la Gornal (Alt Penedès), situat a la dreta del riu de Foix, al sector septentrional del terme, damunt les Masuques.
Montalegre
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Montalegre) del municipi de les Avellanes i Santa Linya (Noguera), al límit amb el de Camarasa, situat a 866 m d’altitud, en un cim de la serra de Mont-roig.
Massarrúbies
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Massarrúbies) del municipi de Lladurs (Solsonès), dins la parròquia de Terrassola.
Maristela
Santuari
Santuari (Mare de Déu del Carme) del municipi d’Esporles (Mallorca), als vessants septentrionals de la serra des Ram.
Fou fundat el 1890 pels terciaris carmelitans de Santa Catalina com a centre de vida eremítica Des de l’any 1926 depèn del sector d’Esporles el qual li donà el nom, i fa les funcions de santuari
santuari de Mariazell

Santuari de Mariazell
Diözese Graz-Seckau/Schiffer (CC BY-NC 2.0)
Santuari
Santuari dedicat a la Mare de Déu, situat a la localitat homònima, al land d’Estíria, Àustria.
Centre de pelegrinatge de tot Àustria, és també un lloc de repòs i d’esports d’hivern L’església, esmentada ja al segle XII, fou bastida en estil gòtic el 1370, i fou refeta el 1664 A l’interior, barroc, hi ha la Gnadenkapelle, amb la imatge de la Mare de Déu, talla romànica del segle XII L’altar major és de JB Fischer von Erlach
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina