Resultats de la cerca

Una primera església devia ésser bastida entre els anys 866 i 877 com a cella del monestir benedictí de Sant Julià del Mont, incorporat aquells mateixos anys a Sant Esteve de Banyoles El 1157 consta ja amb el nom de Santa Maria dels Arcs era església parroquial de la vall de Santa Pau Un terratrèmol del 1427 la destruí anys més tard 1441 fou iniciada la restauració, però aleshores la parròquia ja havia estat traslladada a l’interior de la vila de Santa Pau Durant els segles XVII i XVIII fou construïda l’hostatgeria, el cambril de l’església i un gran retaule tallat per l’…

Les restes És un edifici de planta de creu llatina amb una sola nau, transsepte i capçalera carrada, bastit entre els segles XII i XIII La nau es divideix en quatre trams, mentre que el transsepte en té tres, tots ells delimitats per columnes adossades La porta d’entrada, avui desapareguda, se situava al mur nord de la nau Cal suposar, per les restes conservades, que en tot el temple s’hi obrien dotze finestres de doble esqueixada Segons revela la documentació antiga, la coberta de l’absis, del transsepte i de la nau era de dues aigües, i al creuer s’alçava un cimbori octagonal sostingut…

Té hostatgeria L’església, esmentada ja al segle XIII era parroquial de Miralles, fou reformada al segle XVIII, que passà a dependre de la parròquia de Prats de Molló La imatge, de talla, és del segle XIII s’hi conserva també una Majestat del segle XII

Les restes Els vestigis de l’església ens indiquen que es podria datar a l’inici del segle XII, però l’edifici va sofrir reformes posteriors, sobretot al segle XV L’estructura original devia respondre a una planta de tipus basilical, característica, però no exclusiva de la Vall, amb tres naus coronades a l’est per tres absis semicirculars, dels quals es conserva el central Una volta de quart d’esfera cobreix l’absis, i aquest connecta, mitjançant un ressalt, amb un ampli presbiteri, cobert amb volta de mig punt Les absidioles tenien l’arc apuntat La sud la va substituir una capella de planta…

Fou erigit per Jaume Vila vers el 1670, i tot seguit hom hi creà una confraria Un nou temple fou bastit entre el 1689 i el 1701, ampliat amb un cancell 1761, amb un cambril 1825 i amb un campanar 1884 Ha perdut els antics retaules i pintures 1936, però, restaurat de nou, serveix de parròquia del terme de Vallfogona

És situat als vessants meridionals de la serra del Catllar, al veïnat dels Brucs Havia estat anomenat del Prat sembla que el feu bastir la mestressa del mas de Puiggrau, cognomenada Prat Esmentat al segle XVII, fou ampliat al XVIII i al XIX, destruït el 1936 i reedificat el 1947 Fins el 1970 pertanyia a l'antic terme de la Parròquia de Ripoll Era conegut pel Remei de Dalt, en oposició al Remei de Baix , santuari bastit prop de la carretera de les Llosses, actualment arruïnat

La riera del Catllar és afluent de capçalera del Ter, encaixada a la coma del Catllar El front principal és format per la serra del Catllar i la roca Pastuira 2 349 m alt, partió d’aigües amb la capçalera del Freser els contraforts septentrionals, molt encinglerats, l’aïllen de la vall de Carlat, i els meridionals, de la de Tregurà

Fou erigit entre el 1880 i el 1885 per Antoni Comellas És un gran edifici de línies neoclàssiques, amb un hostal, amb fonts i una piscina per a malalts

És una construcció gòtica 1442 amb un característic atri d’arcs apuntats, restaurat, i un absis amb sis mènsules esculpides