Resultats de la cerca

Centre de devoció comarcal, domina una magnífica panoràmica que arriba als Pirineus, a Collsacabra i al Montseny L’església, sòlida construcció bastida en diverses etapes la llinda de la portalada és del 1642, conservà fins a la destrucció del 1936 un magnífic altar barroc Malgrat la tradició de mare de déu trobada, segons report de Josep Godayol, arxiver dels hospitalers 1808, el santuari fou edificat pels templers el 1312 i molt aviat passà als hospitalers Surt esmentat en diversos testaments des del 1350, i al segle XVI la devoció popular havia pres una gran volada

El 1327 hi fou fundat un convent augustinià Santa Maria de Gràcia, mentre que la confraria passava a la parròquia de Sant Salvador de Pardinyes, una senyoria del bisbe de Lleida

Existia ja al segle XVII

Existia el 1011 Fou renovada al segle XII i el seu interior, gòtic flamíger, es refeu entre el 1570 i el 1579 havia caigut l’antiga volta en el terratrèmol del 1427, si bé conserva l’absis romànic, on hi ha encastada una imposta preromànica amb un quadrúpede esculpit, i el campanar també romànic, bé que amb el coronament modificat, l’interior, de tres naus, i el portal corresponen a la reparació del segle XVI Les columnes lobulades, amb nervadures i claus de volta que fan que l’interior sembli el d’una petita catedral Aquesta església de Santa Maria del Barri tingué sempre un caràcter d’ajuda…

Es deia primitivament Santa Maria de Montbui i es coneix també per la Tossa de Montbui, nom popular del castell El bisbe de Vic Fruià feu edificar l’església, que romangué inacabada per una forta secada que el 990 feu despoblar la contrada Vers el 1034 el levita Guillem d’Oló o de Mediona la feu acabar, i la consagrà el bisbe Oliba el 1035 És un sòlid edifici preromànic, de tres naus, acabat amb una capçalera de tres absis el 1035 Fou parròquia activa fins el 1614, que la parroquialitat es traslladà al poble de Santa Margarida de Montbui, a la plana, i la de Santa Maria restà com a filial…

Es troba a ponent de la vila, als vessants de la penya del Muralt o Morral , abans coronada pel castell de Graus, dominant la vila Vers el 1200 s’edificà en una cavitat de la penya una petita capella dedicada a Santa Maria, subsistent en part sota el paviment de l’església actual Aquesta es començà a edificar vers el 1640 i fou dirigida pel mestre Joan Zeant i després per Joan de Marta Es conclogué el 1650 i fou l’ànima de l’obra el bisbe d’Osca, Esteve d’Esmir, que morí el 1654 i es féu enterrar al santuari L’església és d’una sola i esvelta nau, amb voltes de nerviacions i rosasses, i és…