Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Mitan Camí
Santuari
Santuari del municipi de Tortosa (Baix Ebre), dedicat a la Mare de Déu de la Providència, situat a mig camí de Tortosa, al coll de l’Alba, damunt l’antic camí de Tarragona.
Destruït l’antic edifici el 1642 durant el setge de Tortosa per l’exèrcit francocatalà, fou reedificat el 1699
santuari del Camí

El Santuari del Camí
Angela Llop (CC BY-SA 2.0)
Santuari
Santuari del municipi de Granyena de Segarra (Segarra) on és venerada la imatge de la Mare de Déu del Camí.
Hom hi celebra, el dijous següent del 8 de setembre, l’anomenada festa del Capítol Pertanyia a l’orde de l’Hospital
santuari del Camí
Santuari
Santuari (Mare de Déu del Camí) del municipi de Cambrils (Baix Camp), esmentat ja al s XIV.
L’actual església, de notables proporcions, és obra del s XVIII
el Bonviatge
Santuari
Santuari de la Mare de Déu del Bonviatge, actualment dins el poble de Sant Joan Despí (Baix Llobregat), davant l’església de Sant Joan, on és conservada la imatge.
Esmentat ja al s XI, era situat a la vora del camí ral
el Pedregal

Finestres geminades, procedents del monestir del Pedregal, a la façana de migdia de l’ermita de la Mare de Déu de la Llet de Talladell
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari i antiga abadia cistercenca femenina ( Santa Maria del Pedregal
), filial de la de Vallbona de les Monges, situat al municipi de Tàrrega (Urgell), a l’E de la ciutat, dins l’antic terme del Talladell.
L’abadia fou fundada vers el 1176 per la família Anglesola amb l’establiment d’una comunitat de monges procedents de Vallbona Les donacions foren nombroses durant tot el segle XIII i àdhuc es construí un alberg annex al monestir que acollí caminants i pelegrins de pas per l’antic camí ral Tingué força vitalitat una abadessa i 12 monges fins al s XIV, que inicià la decadència El 1589 l’abat de Poblet li uní el monestir de Vallsanta Guimerà S'extingí el 1604, quan l’abat del Císter ordenà la fusió del Pedregal amb la casa de Sant Hilari de Lleida La rovinada de Santa Tecla 1874…
Font de Joan
Santuari
Santuari dedicat a Sant Joan dins el municipi de Riudaura (Garrotxa), al camí a Sant Privat d’en Bas.
santuari de la Vall
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de la Vall, antigament de Santa Anna, del municipi de Cauders de Fenollet (Fenolleda), al fons de la vall de Sant Jaume, on el riu surt del congost obert a través de la serra d’Arquieres.
L’església, esmentada ja al s XI, ha estat molt restaurada conserva un retaule de pedra del s XV Al peu del camí que mena al santuari des de la carretera de Fenollet hi ha la capella de Santa Anna, construïda el 1483, que conserva una escultura policromada del s XV de Santa Anna i la Mare de Déu amb l’Infant
les Ares
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de les Ares situat a 1 775 m d’altitud al vessant nord-est del Turbó a la capçalera del riu de Gavàs, dins el terme municipal de les Paüls (Ribagorça).
Damunt el santuari es troba el port de les Ares 1 896 m alt, per on passa el camí que comunica l’alta vall de l’Isàvena les Paüls amb la Baixa Ribagorça Vallabriga, les Viles de Turbó i és el punt d’unió del Turbó amb la serra de les Ares , que s’estén fins a l’Isàvena i forma la paret occidental del congost de Gavarret
la Font de la Salut
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Font de la Salut) del municipi de Traiguera (Baix Maestrat), al S de la vila.
És un notable edifici, amb elements gòtics i renaixentistes iniciat el 1439, fou consagrat el 1521, edificat a l’indret d’una font on la tradició situa la troballa de la imatge forma un conjunt d’església —amb un atri i un pati claustral—, hostatgeria i casa del capellà Al camí des de la vila hi ha set creus els Set Dolors de la Mare de Déu esculpides Hom hi celebra nombrosos aplecs de tots els pobles de la comarca
Palau
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Palau) i antiga pabordia del monestir de Ripoll (dita també prepositura d’Osona) del municipi de Gurb, de la parròquia de Granollers de la Plana, a la dreta del Gurri.
El nom prové d’un antic palau comtal, documentat des del 897, que cedí a Ripoll el comte Sunyer el 943 Recuperat per Ripoll després d’un quant temps d’usurpació 1089, fou erigit en pabordia regida per un monjo, amb un clergue i alguns donats Pràcticament era un lloc d’hostalatge dels monjos ripollesos en el seu camí a Barcelona El paborde d’Osona o de Palau administrava els béns ripollesos d’Osona i d’una part del Bages Els darrers segles tenia un palau i una capella propis, prop del monestir de Ripoll, dits la Pabordia de Palau El càrrec i l’administració s’extingiren el 1835