Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Cura
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Cura, al cim (543 m) del puig de Randa, dins el municipi d’Algaida (Mallorca), al límit amb el de Llucmajor.
En aquest indret Ramon Llull feu bastir, el 1275, en una cova natural que li havia servit d’aixopluc durant el seu retir, un altar marià la Mare de Déu de Randa amb una cella adjunta, nucli d’un estudi lullià escola de Randa, que perdurà fins el 1826 com a escola de llatinitat El santuari adquirí importància al segle XVI i prengué ja aleshores, sembla, la denominació actual Entrat en decadència al segle XIX, fou restaurat al començament del segle XX pel bisbe Pere Joan Campins els terciaris regulars franciscans se'n feren càrrec el 1913 i hi installaren el noviciat de la província…
les Virtuts
Santuari
Antic santuari (la Mare de Déu de les Virtuts) del municipi d’Alcover (Alt Camp), situat a 545 m alt., damunt el cingle, dominant la vall del riu de la Glorieta.
Eclesiàsticament depenia de l’Albiol En aquest indret, dit la vall de Rascaç , del terme de Samuntà, s’alçava ja el 1334 una capella on vivien uns quants beguins Al primer terç del s XV fou construït el santuari, del qual tingueren cura ermitans fins a la desamortització del s XIX El 1894 foren duts a l’església de l’Albiol la imatge i el retaule
santuari de Núria

Santuari de Núria
© Lluís Prats
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Núria) situat al centre de la vall de Núria (Ripollès).
Les valls de Núria són esmentades ja el 1087, any en què Guillem de Cerdanya autoritzà el monestir de Ripoll a pasturar-hi el bestiar El santuari té l’origen en la marededéu trobada a les Valls de Núria, i està relacionada amb Sant Gil, el qual té també llocs de devoció i de culte a l’indret El 1162 hi havia un hospital, per a refugi de vianants i pastors, amb la capella, dedicada a Santa Maria Als segles XIII i XIV un prevere i un o més donats tenien cura de l’hospital i de la capella s’hi havia fundat una confraria que rebé indulgències papals el 1162, el 1338 i el 1638 L’…
Bonrepòs

Santa Maria de Bonrepòs
Ramon Oromí @sobreelterreny (CC BY-NC-ND 2.0)
Santuari
Antic priorat premonstratenc (Santa Maria de Bonrepòs) depenent de Bellpuig de les Avellanes i santuari marià (on és venerada la imatge de la Mare de Déu de Bonrepòs, del segle XIII), al municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà).
Dins el municipi de Gavet de la Conca Pallars Jussà, és situat al vessant septentrional de la serra de Bonrepòs , contrafort del Montsec i continuació de la serra de Comiols El 1205 fou donat a Bellpuig, que encomanà a tres canonges i a algunes monges o donades la cura del santuari i de l’hospital annex El 1224 fou assignat com a dotació de l’hospital premonstratenc de Sant Nicolau de Fondarella, al qual probablement passà la comunitat El títol de prior de Bonrepòs fou dut fins al segle XVIII per un canonge de Bellpuig L’antic monestir es convertí en una gran masia al centre de…
Paller
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Paller) del municipi de Bagà (Berguedà) situat a la capçalera del torrent de Paller, afluent per l’esquerra del Bastareny.
El primitiu santuari era a la masia de Paller de Dalt , on hi ha restes de l’església esmentat ja el 1200, era sota la cura d’un sacerdot i donats i tenia una nombrosa confraria de devots Depenia del monestir de Bagà i la primitiva església fou encara refeta el 1687 El 1747 s’inicià la construcció de l’actual santuari a Paller de Baix , prop de la font dels Banyadors per això se'n digué també Santa Maria dels Banyadors era costum que els devots s’hi banyessin i que se n'emportessin aigua, considerada miraculosa A partir del 1772 fou ornamentat amb retaules i altars que foren…
santuari de Lord
Vista del santuari de Lord
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Lord) del municipi de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), sobre un penyal (la roca de Lord), a 1 175 m.
És un centre antic de pietat i eremitisme La llegenda diu que la marededeu, una imatge romànica del s XIII, fou trobada per un bou i un bover el 870 El santuari existia ja el 992 A l’edat mitjana estigué a cura de donats i ermitans El 1587 fou encomanat als dominicans, que el tingueren mig segle escàs Tornà novament a càrrec d’ermitans, fins que fou profanat i cremat, el 1835, durant la guerra carlina Refet de nou el 1870, fou erigida una gran església i casal i hom aprofità una part dels antics edificis i claustres, que serví d’aixopluc uns quants anys a una comunitat de…
Sant Medir

Sant Medir
© Fototeca.cat
Santuari
Antiga parròquia i actual santuari del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), situat a l’antiga vall de Gausac, o vall de Sant Medir, afluent de capçalera de la riera de Sant Cugat, al S del municipi, als vessants de la serra de Collserola.
Existia ja el 1046 i els monjos de Sant Cugat la dotaren el 1084 Era una de les cinc parròquies del terme del monestir de Sant Cugat, refosa al segle XV amb la de SantPere d’Octavià Els documents antics l’anomenen Sant Emeteri , catalanitzat en Medir Els monjos en tingueren cura fins el 1446 i fou restaurat en altres ocasions La llegenda creada sobre sant Medir feu popularitzar el seu culte, que es manté viu amb l’aplec del 3 de març, iniciat pel poble de Sant Cugat, on hi havia des del 1804 una…
Santa Fe de Montseny

Vista del pantà de Santa Fe
© CIC-Moià
Santuari
Santuari i veïnat del municipi de Fogars de Montclús (Vallès Oriental), a la vall de Santa Fe del massís del Montseny, entre els massissos de les Agudes i el turó de l’Home i les serralades que van del turó de Maçaners al de Morou.
La vall té més de 3 km de llargada, i la formen diferents plans, com el pla de Santa Fe , el dels Ginebrons i el pla de l’Espinol, i és travessada longitudinalment per la riera de Santa Fe , dita més avall de Gualba, i per la carretera que sortint de Sant Celoni acaba a Sant Marçal del Montseny Sota la capella hi ha dues preses o embassaments artificials per a producció elèctrica, i alguns masos dispersos i restaurants moderns formen el petit veïnat La capella existia el 1201, i el 1270, segons tradició, hi residia a prop un grup d’eremites que es deien “orde d’ermitans de Santa Fe” Del s XIV…
les Sogues
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de les Sogues) del municipi de Bellvís (Pla d’Urgell).
Segons la tradició la Mare de Déu s’aparegué el 1190 a Joan Amorós, pagès de Sidamon, que tornava del molí de Balaguer, i l’ajudà a sortir, amb la mula, d’un terreny pantanós proper de Bellvís El nom, segons la tradició, prové de les cordes que lligaven la càrrega del pagès, que s’uniren miraculosament després de tallades El culte es constata des del s XIV El 1592 s’hi establí una comunitat de trinitaris, que tingueren cura del santuari El 1510 hi acudien el dimarts de Pasqua una vintena de parròquies veïnes en processó Tenia una confraria, creada pel papa Urbà VIII el 1641 Hi ha alguns…
Sant Salvador de les Espases

Vista del congost del Cairat on s’ubica la capella de Sant Salvador de les Espases, a Esparraguera
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi d’Esparreguera (Baix Llobregat) i de la parròquia d’Olesa de Montserrat des del 1868.
Es troba dalt de la muntanya de Sant Salvador 420 m alt, sector de la Serralada Prelitoral a l’esquerra del Llobregat, davant el massís de Montserrat el riu forma entre ambdós blocs el congost del Cairat És l’antiga església del castell de les Espases, esmentada ja el 895, quan fou cedit a l’església de Vic Des del 992 canvià de senyor i es vinculà després al castell d’Esparreguera, fins que el 1351 passà a propietat dels priors i després abats de Montserrat Del castell, només en resten els fonaments de la torre a la roca que corona el cimal La capella de Sant Salvador és coneguda des del s…