Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Sant Miquel de Roca

Cingle de la Roca de Castellar, amb el mur que tanca la cova dins la qual es troba el santuari de Sant Miquel de Roca (Crespià)
© Fototeca.cat
Santuari
Antic santuari del municipi de Crespià (Pla de l’Estany).
Construït aprofitant un gran abric natural, al bell mig d'un cingle sobre el riu Fluvià, es conserven algunes restes Malgrat que és esmentada l'any 1131, sembla que té un origen molt més primitiu Probablement es tractava d'un eremitori, inscrit, segons Badia i Homs, dins la tradició d'origen oriental dels santuaris dedicats a l'arcàngel Miquel, situats en coves i indrets enlairats
l’Artiga de Lin

Font d’Eth Gressilhon, a Artiga de Lin
© Fototeca.cat
Santuari
Despoblat
Antic llogaret, despoblat i santuari de la Mare de Déu de l’Artiga de Lin
situats a l’esquerra del Joèu, dins el terme de les Bordes (Vall d’Aran).
El santuari és propietat dels pobles de Betlan, Aubèrt i Vilac La vall del Joèu o vall de l’Artiga de Lin , coberta de fagedes i avetoses, és una de les més visitades pel turisme pirinenc La part més baixa de la vall i tot el vessant esquerre fins poc més amunt del santuari és del terme de les Bordes, mentre que el vessant oposat d’aquest sector mitjà és del de Gausac la capçalera de la vall pertany al de Viella En aquesta capçalera, a 1 460 m d’altitud, s’estenen, a la confluència de les canals de Pomero que baixa del port de la Picada i d’Era Ribereta que baixa de coll de Tòro i del barranc…
la Guàrdia de Sagàs

Al cim de la serra de Biure hi ha el poble de la Guàrdia de Sagàs
© Fototeca.cat
Santuari
Poble
Poble i santuari ( la Mare de Déu de la Guàrdia
) del municipi de Sagàs (Berguedà), situats en un cim de la serra de Biure (dita també serra de la Guàrdia
).
L’antic santuari esdevingué parròquia el 1698 en depenen Biure i Valldoriola i el primitiu edifici fou ampliat aleshores damnificat el 1936, ha estat refet posteriorment La imatge, talla romànica ss XIII-XIV que abans del 1936 es venerava a la capella dita de la Troballa també destruïda, fou traslladada després al santuari
Montserrat

Santuari de Montserrat
© Fototeca.cat
Monestir
Santuari
Basílica
Monestir benedictí (Santa Maria de Montserrat) i santuari de la Mare de Déu de Montserrat, situats a 720 m d’altitud, al vessant oriental de la muntanya de Montserrat, dins el terme municipal de Monistrol de Montserrat.
El monestir El conjunt de les construccions és força irregular, a causa del terreny accidentat i de les diferents èpoques d’edificació artísticament, la part més important és el sector de la basílica i del monestir Resten dues ales del claustre gòtic construït el 1476 per Jaume Alfons i Pere Basset a instàncies de Giuliano della Rovere, aleshores abat comendatari de Montserrat i més tard papa amb el nom de Juli II La façana principal del monestir, construïda després del 1939 per Francesc Folguera, amb relleus de Joan Rebull, dona pas a l’atri de la basílica, format pel claustre de l’abat…
Palau
Santuari
Veïnat
Veïnat i santuari (la Mare de Déu de Palau) del municipi de Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà), situats a la dreta de la Muga, aigua avall d’Albanyà; el santuari és un exemplar romànic, de pedra, amb volta apuntada.
l’Avellà
Interior del santuari de la Mare de Déu de l’Avellà (Catí)
© C.I.C.-Moià
Santuari
Balneari
Santuari de la Mare de Déu de l’Avellà (o de la Misericòrdia) i balneari amb aigües sulfuroses (banys de l’Avellà), situats a la zona muntanyosa que limita el Maestrat i els Ports, a la capçalera del riu de Cervera, dins el terme municipal de Catí (Alt Maestrat).