Resultats de la cerca
Es mostren 128 resultats
Pearl Harbor
Port marítim
Complex porturari de l’illa d’Oahu, a les Hawaii (EUA), on es troba la històrica base naval nord-americana que va ser atacada pels japonesos el 1941.
Zeebrugge
Port marítim
Port a la mar del Nord, a la costa del Flandes Occidental, Bèlgica, que constitueix l’avantport de Bruges, a la qual és unit pel Brugger Zeekanal (13 km).
És el segon port pesquer de Bèlgica, i un port petrolier
Europoort
Port marítim
Port dels Països Baixos, construït a partir del 1958 pel municipi de Rotterdam, al N de la ciutat, a l’entrada del Nieuwe Waterweg, ample canal que connecta Rotterdam amb la mar del Nord.
Terminal petroliera
usatge
Història del dret català
Del segle X al XIII, prestació personal o real que un vassall o emfiteuta feia al seu senyor, segons costum de la terra, tant en serveis com en pagament de diner, fruits, participacions en bestiar o altres servituds.
mal ús
Història del dret català
Del segle XI al XV, especialment a la Catalunya Vella, cadascun dels drets exercits pels senyors directes, a més dels drets que els pertocaven per raó de l’establiment emfitèutic, damunt llurs pagesos de remença, com a conseqüència del domini que els era atribuït sobre aquests.
També tingueren una part d’aquests mals usos barons i senyors de viles i burgs damunt dels habitants d’aquests Alguns dels mals usos eren regulats pels mateixos Usatges de Barcelona, ben pocs per alguna constitució de Catalunya i la majoria pel dret consuetudinari Unes mateixes institucions interferien entre el dret privat les que dimanaven de l’emfiteusi i el públic i penal que pervenien de la jurisdicció, perquè moltes vegades feia difícil d’enquadrar-les concretament en cada una d’aquestes modalitats, sobretot quan en l’ambient jurídic s’estenien moltes normes feudals als contractes…
taulatge
Història del dret català
Impost que pagaven els jugadors al propietari de la taula o establiment de joc.
terç
Història del dret català
Dret que rebia el senyor territorial de l’emfiteuta pel seu consentiment perquè la finca passés del domini del censatari a un tercer, amb les mateixes característiques que el lluïsme.
Podia ésser la tercera part del valor de l’immoble A vegades cobrava només mig terç , costum recollit pel dret gironí