Resultats de la cerca
Es mostren 769 resultats
Federació d’Associacions d’Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals
Publicacions periòdiques
Entitat creada el 17 de juny de 2014 que agrupa l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC), l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC) i l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC)
Lluís Gendrau, president de l’APPEC, en fou nomenat el primer president rotatori, amb mandat d'un any En total agrupa unes cinc-centes publicacions digitals i en paper catalanes i en català Celebrà la primera assemblea general el 21 de gener de 2015, en la qual presentà els estatuts Entre les primeres activitats, al març organitzà les Jornades Internacionals de la Premsa de Proximitat, el 6 de maig lliurà els premis de la Nit de les Revistes i la Premsa en Català fins aleshores a càrrec de l’APPECC i el 30 de juny presentà el Llibre Blanc de les Revistes i la Premsa en Català A l’abril del…
Terramar
Urbanització
Urbanització i hotel del municipi de Sitges (Garraf), a ponent de la vila, més enllà del santuari del Vinyet, entre la costa i el terme de Sant Pere de Ribes, dins el qual es troba l’autòdrom de Terramar
.
So N’Oleo
Urbanització
Urbanització del municipi de Ciutadella (Menorca), a la riba sud de la cala des Degollador, al sud de la ciutat, vora la punta de so n’Oleo (o de ço n’Oleo).
Sol-aire
Urbanització
Urbanització residencial del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), al vessant nord de la serra de Collserola, entre el coll del Pedregal (a la carretera de Barcelona a Sant Cugat) i el torrent de les Monelles.
la Serra
Urbanització
Urbanització del municipi de Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental), al voltant de l’església de Sant Simplici, al S del terme.
Sant Julià d’Alfou
Parròquia rural de Sant Julià del Fou, a Vilamajor
© Fototeca.cat
Urbanització
Urbanització del municipi de Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental).
El centre és l’església parroquial de Sant Julià, obra del s XII 1142, engrandida al s XVI, amb un campanar de planta quadrada de tradició gòtica
Santa Ponça
Urbanització
Urbanització del municipi de Calvià (Mallorca), al S del terme, entre la cala de ses Penyes Roges i la cala de Santa Ponça, que s’obre vers ponent al sector meridional de la península d’Andratx, al S de Peguera.
A la vora septentrional de la bocana s’alça la torre de defensa dita castellot de Santa Ponça , obra del s XIV, que, igual com la veïna possessió de Santa Ponça, pertanyia, a mitjan s XVIII, al marquès de Bellpuig S'hi ha desenvolupat modernament un important centre turístic amb més de vint hotels i un gran nombre d’apartaments En aquest indret, el 10 de setembre de 1229 desembarcaren les tropes catalanes que anaven a conquerir Mallorca Inicialment hom havia elegit Pollença com a punt de desembarcament, però calgué improvisar-lo a Santa Ponça a causa d’una tempesta Tot i que els sarraïns s’…
Santagaldana
La cala de Santagaldana
© Fototeca.cat
Urbanització
Centre turístic i urbanització de Ciutadella (Menorca), prop de la costa meridional de l’illa, al N de la cala homònima, una de les més resguardades d’aquesta, oberta a la desembocadura del barranc de Santagaldana
o riu d’ Aljandar
.
Pren el nom de l’antic lloc o possessió homònim Les seves qualitats paisatgístiques es troba en una zona boscada i és limitada per alts penya-segats l’han convertida en un notable centre turístic un poblat típic, una urbanització de luxe i tres grans hotels, un dels quals, a tocar de la platja i davant mateix del morro de Llevant del penya-segat, fet amb un menyspreu total de les característiques de l’entorn La platja, a l’esquerra del riu, pertany al terme de Ferreries, a la qual és unida per carretera
ses Salines
Urbanització
Urbanització del municipi des Mercadal (Menorca), a la riba occidental del port de Fornells, al N d’unes salines (Salines Noves i Salines Velles) la producció de les quals no arriba a cobrir el consum menorquí.
s’Agaró
Cases a primera línia de costa, a s’Agaró
© Fototeca.cat
Urbanització
Urbanització del municipi de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró (Baix Empordà), entre la platja de Sant Pol i la de Sa Conca, un dels primers centres de turisme residencial de la Costa Brava.
El nucli inicial es troba 2 km al NE de Sant Feliu de Guíxols, sobre el petit promontori de Sant Pol, fistonat d’estretes cales i inclinat suaument cap a la mar, a l’E de la platja de Sant Pol, que pren, en aquest indret, el nom de platja de s’Agaró Cap al 1920 no hi havia sinó ramats de cabres i una pleta de parets blanques que servia d’aixopluc als pescadors, els quals l’anomenaven Senya Blanca El 1924 J Ensesa i Gabert encomanà a l’arquitecte Rafael Masó un projecte d’urbanització El 1932 fou inaugurat un hotel de luxe, l’Hostal de la Gavina Deu anys més tard fou construïda l’església, i…