Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
estany Redó
Estany
Estany de capçalera de la ribera de Sant Nicolau, aigua avall de l’estany del Bergús.
Pertany al terme d’Espot Pallars Sobirà, malgrat que és al vessant ribagorçà
estany Forcat
Estany
Petit estany d’origen glacial, a 2 485 m alt, al vessant meridional del pic dels Pessons (Andorra), a la capçalera del riu Madriu, dins el terme d’Encamp.
estany de Cabana Sorda
GBorrásG (CC BY-NC-ND 2.0)
Estany
Estany d’origen glacial (2.306 m alt) a la capçalera de la vall d’Incles, a Canillo (Andorra).
Hi ha una presa per a la producció d’electricitat
estany de Buixasse
Estany
Estany de la capçalera de la vall d’Unarre, a la vall d’Àneu (P allars Sobirà), al vessant S del Mont-roig.
la Bufera
Estany
Estany del delta del Llobregat, al SW del terme del Prat de Llobregat, pròxim a l’estany de Remolar.
bassa de l’Arena
Estany
Estany o albufera de la costa septentrional del delta de l’Ebre entre la gola de Llevant i la bassa de l’Estella, dins el terme municipal de Deltebre.
estany Llat
Estany
Estany de la capçalera de la vall d’Angostrina, a l’W de la Bullosa, l’emissari del qual és el Mesclant d’Aigües.
Llanera
Estany
Antic nom dels estanys de la banda meridional del delta del Llobregat que donaren nom al pla de Llanera i al prat de Llanera
.
estany de Castelló
Estany
Estany del terme de Castelló d’Empúries (Alt Empordà), reduït actualment, per dessecament, a alguns fragments costaners Aiguamolls de l'Empordà).
Als s IX i X s’estenia probablement fins al peu de la serra de Rodes el 945 el comte d’Empúries Gausfred I concedí drets exclusius de pesca al monestir de Sant Pere, voltant tres illes, amb altres estanyols perifèrics als termes de Rodes i Palau-saverdera Al començament del s XIX un dels estanys principals arribava encara a Sant Joan Sescloses la Mugueta n'enllaçava dos més, actualment aiguamolls, que desguassaven per la riera de Salines i el grau de la Muga
estanys de Pessons
© Fototeca.cat
Estany
Conca lacustre d’Andorra (parròquia d’Encamp), capçalera de la Valira.
És situada en el circ de Pessons , ampli amfiteatre morènic que té per respatller la cresta de Pessons , que s’estén dels pics de Pessons , a llevant 2782 m alt, límit amb la Baixa Cerdanya segons la cartografia espanyola, i es prolonga fins al pic de Montmalús 2751 m alt, que domina el circ de Colells, tributari de Pessons Els estanys, que conserven bé l’aspecte de circ, es desgranen, de 2680 a 2180 m alt, en tres brancs que formen la Valira L’occidental, constituït per quatre estanys un sense riu emissari, molt petit és al vessant est del pic d’Ensagens 2824 m alt El del SW, capçalera…