Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
estanys de Pessons
Estanys de Pessons
© Fototeca.cat
Estany
Conca lacustre d’Andorra (parròquia d’Encamp), capçalera de la Valira.
És situada en el circ de Pessons , ampli amfiteatre morènic que té per respatller la cresta de Pessons , que s’estén dels pics de Pessons , a llevant 2782 m alt, límit amb la Baixa Cerdanya segons la cartografia espanyola, i es prolonga fins al pic de Montmalús 2751 m alt, que domina el circ de Colells, tributari de Pessons Els estanys, que conserven bé l’aspecte de circ, es desgranen, de 2680 a 2180 m alt, en tres brancs que formen la Valira L’occidental, constituït per quatre estanys un sense riu emissari, molt petit és al vessant est del pic d’Ensagens 2824 m alt El del SW,…
estany de Cabana Sorda
Estany de Cabana Sorda
GBorrásG (CC BY-NC-ND 2.0)
Estany
Estany d’origen glacial (2.306 m alt) a la capçalera de la vall d’Incles, a Canillo (Andorra).
Hi ha una presa per a la producció d’electricitat
estany Balçat
Estany
Petit estany de la coma de Varilles, a la capçalera de la ribera d’Ordino (Andorra), dominat pel pic de l’estany Balçat (2 899 m alt), que forma part de la línia de crestes de la zona axial pirinenca.
estany Forcat
Estany
Petit estany d’origen glacial, a 2 485 m alt, al vessant meridional del pic dels Pessons (Andorra), a la capçalera del riu Madriu, dins el terme d’Encamp.
l’Estanyó
Estany
Petit estany de la capçalera de la vall de Riu o riu de l’Estanyó, dominat pel pic de l’Estanyó (2 912 m), a la línia de crestes que separa les valls d’Ordino i de Canillo (Andorra).
estany de l’Illa
Estany
Estany situat a 2 385 m d’alt, amb dos illots característics, a la capçalera del riu Madriu, dins la parròquia d’Encamp (Andorra), al vessant meridional del pic de Pessons.
És aprofitat per a la producció d’energia hidroelèctrica
estany de Castelló
Estany
Estany del terme de Castelló d’Empúries (Alt Empordà), reduït actualment, per dessecament, a alguns fragments costaners Aiguamolls de l'Empordà.
Als segles IX i X s’estenia probablement fins al peu de la serra de Rodes el 945 el comte d’Empúries Gausfred I concedí drets exclusius de pesca al monestir de Sant Pere, voltant tres illes, amb altres estanyols perifèrics als termes de Rodes i Palau-saverdera Al començament del segle XIX un dels estanys principals arribava encara a Sant Joan Sescloses la Mugueta n'enllaçava dos més, actualment aiguamolls, que desguassaven per la riera de Salines i el grau de la Muga