Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
estanyols de Sant Miquel de Campmajor
Estany
Grup de petits estanys d’origen tectònic, alguns de formació recent (1872 i 1908), del municipi de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany), a la capçalera de la riera de Campmajor.
Són al SW de l’estany de Banyoles, del qual depenen tectònicament i hidrològicament, i són residus de la primitiva extensió d’aquest, com palesen els materials travertínics El diàmetre és de 6 a 30 m, i els principals s’anomenen estanyols de la Cendra, d’en Rovira, de la Guàrdia, de la Sorra, d’en Coromines, d’en Camós, de Plana-ferrana i Negre
estany de Montcasau
Estany
Estany d’origen glacial del massís de Montardo, al circ de capçalera del riu de Rencules, centrat en la bassa de Montcasau.
L’estany ha estat aprofitat per a la producció hidroelèctrica de la central d’Arties mitjançant un canal subterrani
estanyols de Montalt
Estany
Petits estanys (estanyol gros de Montalt i estanyol petit de Montalt) situats uns 400 m al S de l’estany de Banyoles (Pla de l’Estany).
estany de Buixasse
Estany
Estany de la capçalera de la vall d’Unarre, a la vall d’Àneu (P allars Sobirà), al vessant S del Mont-roig.
la Bufera
Estany
Estany del delta del Llobregat, al SW del terme del Prat de Llobregat, pròxim a l’estany de Remolar.
les Bassetes
Estany
Grup de petits estanys situat a 2 244 m, a la capçalera del riu de Lladura, sota els estanys de Camporrells, al municipi de Formiguera (Capcir).
estany de Banyoles
Nenúfars a la riba de l’estany de Banyoles
© Arxiu Fototeca.cat
Estany
Llac del NE de la ciutat de Banyoles (Pla de l’Estany).
De forma de vuit i amb una superfície d’1075315 m 2 , té, de nord a sud, una longitud de 2080 m, una amplada, que varia segons el lloc, entre 730 i 235 m i una profunditat que va de 6 m, al llindar que correspon a la part més estreta, a 62 m al fons d’un embut situat a la part meridional En aquesta part presenta, al seu voltant, tretze estanyols de petita extensió entre d’altres, els de la Cendra, del Vilar, gros i petit de Montalt, de Porqueres, de la riera Castellana, de ca n'Ordis, etc Es nodreix de deus subterrànies molt regulars, que li aporten uns 600 litres d’aigua per…
bassa de l’Arena
Estany
Estany o albufera de la costa septentrional del delta de l’Ebre entre la gola de Llevant i la bassa de l’Estella, dins el terme municipal de Deltebre.
estany d’Espolla

Estany d’Espolla després d’una temporada de pluges
Museu de Banyoles
Estany
Petita llacuna que apareix al N-NE de l’estany de Banyoles només després d’una temporada de pluges fortes situada entre els municipis de Fontcoberta i Porqueres (Pla de l’Estany).
L’aigua brolla a 20 o 30 cm del travertí d’origen lacustre que constitueix l’altiplà d’Usall, i s’escorre cap al Ser, afluent del Fluvià, tot reconstruint part de l’estany primitiu L’aigua sembla que procedeix del nord del Fluvià com la de l’estany de Banyoles, al qual serveix de sobreeixidor, on s’infiltra travessant calcàries i guixos eocènics enfonsats al llarg d’una falla que es prolonga cap al sud quan la pressió de l’aigua és excessiva travessa els guixos i travertins dipositats al llac antic 100 m de gruix Les aigües sortints d'aquest estany formen un rec que transcorre a…
estany Llat
Estany
Estany de la capçalera de la vall d’Angostrina, a l’W de la Bullosa, l’emissari del qual és el Mesclant d’Aigües.