Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
estanyols de Sant Miquel de Campmajor
Estany
Grup de petits estanys d’origen tectònic, alguns de formació recent (1872 i 1908), del municipi de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany), a la capçalera de la riera de Campmajor.
Són al SW de l’estany de Banyoles, del qual depenen tectònicament i hidrològicament, i són residus de la primitiva extensió d’aquest, com palesen els materials travertínics El diàmetre és de 6 a 30 m, i els principals s’anomenen estanyols de la Cendra, d’en Rovira, de la Guàrdia, de la Sorra, d’en Coromines, d’en Camós, de Plana-ferrana i Negre
estany Forcat
Estany
Petit estany d’origen glacial, a 2 485 m alt, al vessant meridional del pic dels Pessons (Andorra), a la capçalera del riu Madriu, dins el terme d’Encamp.
estany de Cabana Sorda

Estany de Cabana Sorda
GBorrásG (CC BY-NC-ND 2.0)
Estany
Estany d’origen glacial (2.306 m alt) a la capçalera de la vall d’Incles, a Canillo (Andorra).
Hi ha una presa per a la producció d’electricitat
estanyol de la Cendra
Estany
Estany situat a la perifèria de l’estany de Banyoles (Pla de l’Estany), d’uns 50 m de diàmetre.
Ha rebut aquest nom per tal com el fons és cobert per fang de color gris
estanyols de Montalt
Estany
Petits estanys (estanyol gros de Montalt i estanyol petit de Montalt) situats uns 400 m al S de l’estany de Banyoles (Pla de l’Estany).
estany de l’Illa
Estany
Estany situat a 2 385 m d’alt, amb dos illots característics, a la capçalera del riu Madriu, dins la parròquia d’Encamp (Andorra), al vessant meridional del pic de Pessons.
És aprofitat per a la producció d’energia hidroelèctrica
l’Estanyó
Estany
Petit estany de la capçalera de la vall de Riu o riu de l’Estanyó, dominat pel pic de l’Estanyó (2 912 m), a la línia de crestes que separa les valls d’Ordino i de Canillo (Andorra).
estany de Banyoles
Nenúfars a la riba de l’estany de Banyoles
© Arxiu Fototeca.cat
Estany
Llac del NE de la ciutat de Banyoles (Pla de l’Estany).
De forma de vuit i amb una superfície d’1075315 m 2 , té, de nord a sud, una longitud de 2080 m, una amplada, que varia segons el lloc, entre 730 i 235 m i una profunditat que va de 6 m, al llindar que correspon a la part més estreta, a 62 m al fons d’un embut situat a la part meridional En aquesta part presenta, al seu voltant, tretze estanyols de petita extensió entre d’altres, els de la Cendra, del Vilar, gros i petit de Montalt, de Porqueres, de la riera Castellana, de ca n'Ordis, etc Es nodreix de deus subterrànies molt regulars, que li aporten uns 600 litres d’aigua per segon Assentat…