Resultats de la cerca
Es mostren 355 resultats
estany Gento
Estany Gento, a la Torre de Cabdella
© Fototeca.cat
Estany
Estany (2170 m) de la capçalera de la vall Fosca (Pallars Jussà), damunt Cabdella.
És el regulador de l’aigua de vint-i-sis llacs de la capçalera del Flamisell inclosa la conca de Rus, que a través d’un canal subterrani desguassa a l’estany Gento Gràcies a una resclosa, té una capacitat de 3,3 hm 3 Hi ha una estació meteorològica L’aigua de l’estany alimenta les centrals hidroelèctriques de Cabdella i la d’estany Gento-Sallente aquesta última, acabada el 1985, té una potència de 415 MW i és la primera central de bombament pur central reversible —i la més potent de totes les hidràuliques— installada als Països Catalans
estany Forcat
Estany
Petit estany d’origen glacial, a 2 485 m alt, al vessant meridional del pic dels Pessons (Andorra), a la capçalera del riu Madriu, dins el terme d’Encamp.
estany Fons
Estany
Estany al S del massís de la pica d’Estats, a la vall Ferrera (Pallars Sobirà), l’emissari del qual és afluent, per l’esquerra, del barranc de Sotllo.
bassa de l’Estella
Estany
Estany o albufera del sector septentrional del delta de l’Ebre, vora el port del Fangar, dins el terme de Deltebre (Baix Ebre).
gorg Estelat
Estany
Estany (2.110 m alt), el més gran dels gorgs de Noedes (Conflent), a la capçalera d’aquesta vall, al peu de la serra de Madres.
l’Estanyot
Estany
Petit estany litoral del Rosselló, a la Salanca, dins el municipi del Barcarès; es troba al sud de l’estany de Salses, vora el grau de Sant Àngel.
l’Estanyó
Estany
Petit estany de la capçalera de la vall de Riu o riu de l’Estanyó, dominat pel pic de l’Estanyó (2 912 m), a la línia de crestes que separa les valls d’Ordino i de Canillo (Andorra).
Er Estanho
Estany
Petit estany de la capçalera del barranc d’Es Tartèrs, al vessant septentrional de la tuca de Betren, dins el terme de Viella (Vall d’Aran).
estany d’Espolla
Estany d’Espolla després d’una temporada de pluges
Museu de Banyoles
Estany
Petita llacuna que apareix al N-NE de l’estany de Banyoles només després d’una temporada de pluges fortes situada entre els municipis de Fontcoberta i Porqueres (Pla de l’Estany).
L’aigua brolla a 20 o 30 cm del travertí d’origen lacustre que constitueix l’altiplà d’Usall, i s’escorre cap al Ser, afluent del Fluvià, tot reconstruint part de l’estany primitiu L’aigua sembla que procedeix del nord del Fluvià com la de l’estany de Banyoles, al qual serveix de sobreeixidor, on s’infiltra travessant calcàries i guixos eocènics enfonsats al llarg d’una falla que es prolonga cap al sud quan la pressió de l’aigua és excessiva travessa els guixos i travertins dipositats al llac antic 100 m de gruix Les aigües sortints d'aquest estany formen un rec que transcorre a…
l’Encanyissada
La bassa de l’Encanyissada, un dels sectors característics del delta de l’Ebre
© Arxiu Fototeca.cat
Estany
Estany de la dreta de l’Ebre, dins el terme d’Amposta, de 5,5 km de llarg per 2 km d’ample màxim, i d’uns 7 km 2
de superfície, un dels més extensos dels Països Catalans.
La gola vella és obturada per una massa alluvial que tot just comença a ésser conreada Rep séquies diverses, com la de l’Agulla, i és vorejat al SW per la general de desguàs La pesca hi és abundant, unes 60 tones anuals, la meitat, d’anguiles hom hi pesca amb xarxa llisses, barbs, llobarros i sobretot amb una pantena o almadrava que hom fixa vora el grau antic, on ha sorgit un petit nucli, l’Encanyissada 31 h 1981