Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Aiguafreda
Cala d’Aiguafreda, a Begur
© Fototeca.cat
Cala
Cala de la Costa Brava, al terme de Begur (Baix Empordà), al NE de la cala de sa Tuna.
Prop de la platja s’agrupa el nucli turístic de Cap-sa-sal
vespertiliònids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels quiròpters, de mides molt variables (de 25 cm a més d’1 m de longitud), caracteritzats pel fet de tenir una sola falange rudimentària al segon dit de la mà i tres al tercer.
Són bàsicament insectívors La família agrupa gairebé tres-centes espècies, repartides per tot el món hi pertanyen les tres quartes parts de les ratapinyades europees
Aiguablava
Platja d’Aiguablava, a Begur
© Fototeca.cat
Cala
Cala de la Costa Brava, dins el terme municipal de Begur (Baix Empordà), al sud de la caseria de Fornells, dominada a ponent per la muntanya de ses Falugues.
Al voltant de la platja s’agrupa una petita caseria formada, gairebé del tot, per cases d’estiueig L’entrant de la mar, el marc rocós, el color de les aigües i llur tranquillitat han fet d’aquest indret un dels més visitats de la Costa Brava
guanac
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels artiodàctils, de la família dels camèlids, que ateny més de 2 m de longitud i 1,20 m d’alçada a la creu, i és semblant al llama.
És cobert de pèl espès i suau, de color de terra galba al llom i de tons més clars i blanquinosos a la regió inferior del cos i a les potes, amb zones bilaterals nues a les potes posteriors S'agrupa en ramats generalment integrats per pocs individus i formats per les femelles, les cries i un mascle Habita a les zones muntanyoses des de l’extrem N del Perú fins a la Tierra de Fuego
teris
Mastologia
Subclasse de mamífers que agrupa tots els existents llevat dels prototeris.
La subclasse comprèn les infraclasses dels pantoteris mesozoics, tots fòssils, els metateris i els placentaris Molt probablement els metateris i els placentaris tenen l’origen en els pantoteris
primats
Simi
© Corel / Fototeca.cat
Mastologia
Ordre de mamífers placentaris d’extremitats pentadàctiles llargues, amb polze oposable, hemisferis cerebrals ben desenvolupats i ulls en posició davantera.
N’hi ha una gran varietat quant a la morfologia externa la talla pot variar des de la d’un gran gorilla fins a la de petites tupaies de la mida i la forma d’una rata cellarda La cua, quan en tenen, pot ésser curta o bé constituir un veritable apèndix prènsil, i el cos és recobert de pèl En general el sentit de l’olfacte no és gaire desenvolupat i ha donat pas a d’altres que es poden considerar superiors, com ara la visió, el tacte i l’oïda En les femelles la posició de les glàndules mamàries és sempre pectoral o axillar i en molts pocs casos és abdominal Es tracta d’animals de vida típicament…
gos | gossa
Gos
© C.I.C. - Moià
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes de la família dels cànids, d’aspecte, de forma i de pelatge molt diversos, segons les races.
Els gossos actuals sembla que provenen d’espècies salvatges que foren domesticades a la prehistòria per l’home, i hom n'ha reunit nombrosos testimonis, descoberts en excavacions de po blats neolítics El gos de les torberes Canis palustris és una raça salvatge que convisqué amb l’home a l’edat de la pedra hom n'ha trobat restes en uns jaciments de torba que daten del Paleolític A l’edat del bronze hi havia el Canis matrisoptimae , del qual hom creu que provenen els gossos d’atura En el gos actual persisteixen alguns costums primitius, bé que n'ha perduts la majoria per exemple, continua d’…