Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
golf de Sant’Eufemia
Golf marí
Golf de Calàbria, a la mar Tirrena, entre els caps Vaticano i Suvero.
Hi desguassa el riu Amato
golf de Salern
Golf marí
Golf d’Itàlia, a la mar Tirrena, entre Punta Campanella, al N, i Punta Licosa, al S, separat del golf de Nàpols per la península de Sorrento (monts Lattari).
Hi desemboca el riu Sele Hi ha les ciutats de Salern i d’Amalfi
golf de Gènova
Golf marí
Golf de la mar Lígur, al NW d’Itàlia, limitat a l’oest pel cap Mele i a l’est pel cap de Portovenere, amb una amplada màxima de 130 km.
El seu litoral, format pels Apenins Lígurs, és alt i retallat
golf de Gaeta
Golf marí
Entrant de la mar Tirrena, a la costa sud-occidental d’Itàlia, limitat pel cap Circeo, al N, i l’illa d’Ischia, al S.
És accidentat pels contraforts dels Apenins hi desemboquen els rius Volturno i Garigliano
plana del Po
Pla
Gran planura de la Itàlia septentrional drenada pel Po.
Administrativament queda repartida entre el Piemont, la Llombardia, l’Emília-Romanya i el Vèneto El que fou un dia gran golf adriàtic entre els Alps i l’Apení septentrional ha estat progressivament emplenat pels arrossegalls sòlids dels rius Començat l’emplenament ja al Pliocè, no ha parat pas encara el Po encara arrossega una mitjana d’uns 21 milions de tones de sediments cap al seu delta Així, tota la seva plana baixa és constituïda pels sediments fluvials, mentre que l’aurèola marginal ho és, en bona part, per materials de peu de muntanya La poderosa sedimentació fa que els rius tinguin un…
Tavoliere di Puglia
Pla
Gran plana de la Pulla, a la Itàlia meridional, que constitueix una gran plana entre el subapení, el massís del Gargano i la costa del golf de Manfredònia.
Es formà al quaternari com a resultat de la lenta emersió de la mar i de l’acumulació d’alluvions dels rius apenins La riquesa bàsica és el conreu extensiu de cereals, però hom hi ha introduït també el regadiu i els conreus arboris
golf de Càller
Golf marí
Golf de la costa sud-oriental de l’illa de Sardenya, Itàlia, entre el cap Carbonara i el cap de la Pulla, d’uns 50 km d’amplada màxima.