Resultats de la cerca
Es mostren 1312 resultats
plana del Po
Pla
Gran planura de la Itàlia septentrional drenada pel Po.
Administrativament queda repartida entre el Piemont, la Llombardia, l’Emília-Romanya i el Vèneto El que fou un dia gran golf adriàtic entre els Alps i l’Apení septentrional ha estat progressivament emplenat pels arrossegalls sòlids dels rius Començat l’emplenament ja al Pliocè, no ha parat pas encara el Po encara arrossega una mitjana d’uns 21 milions de tones de sediments cap al seu delta Així, tota la seva plana baixa és constituïda pels sediments fluvials, mentre que l’aurèola marginal ho és, en bona part, per materials de peu de muntanya La poderosa sedimentació fa que els rius tinguin un…
Mitidja
Pla
Plana prelitoral del nord d’Algèria, tancada, al S, pel Sahel i per un conjunt de turons que la separen de la mar, al N.
Té 20 km Després d’alguns treballs de drenatge, és actualment una zona productiva vinyes i fruiters El nucli més important de població és Boufarik
Yamato
Pla
Plana de la zona meridional de l’illa de Honshū, Japó, a l’actual ken de Nara, que fou centre del primer regne unificat del Japó a mitjan segle XIV i que donà nom al mateix Japó.
prats de Bacies

Prats de Bacies a la Coma i la Pedra (Solsonès)
© Fototeca.cat
Pla
Extens planell ramader, al vessant meridional de la serra de Port del Comte, entre els 2 000 i els 2 150 m d’altitud.
Forma la capçalera de la riera de Canalda i es troba entre els termes municipals d’Odèn i de la Coma i la Pedra Solsonès Aprofitant els pendents suaus dels plans de la Bòfia hom ha installat l’estació d’esports d’hivern de Port del Comte
pla d’Anyella

Prats al pla d’Anyella amb vaques i cavalls pasturant (Baixa Cerdanya)
© Fototeca.cat
Pla
Planell (1 840 m alt.) a la serralada que separa la vall d’Alp (Baixa Cerdanya) de la vall de Ribes (Ripollès), situat, en gran part, al vessant ripollès, dins el terme municipal de Toses.
Hi passa la pista que uneix Castellar de N'Hug a la Molina
Alföld
Pla
Nom donat a la plana d’Hongria que comprèn la major part del país, el N de Sèrbia i el N de Romania.
Enfonsat en el Terciari, fou una mar interior, que més tard recobrí una capa d’alluvions les arenes alternen amb argiles o amb terres negres procedents dels llims alluvials o de la descomposició de la vegetació La serralada dels Bakony el travessa obliquament al NW, separant el Kisalföld, petita plana occidental, del Nagy Magyar Alföld, gran plana que ocupa més de la meitat oriental d’Hongria El Danubi comunica les dues planes tot obrint-se pas al N de la serra de Pilis amb els seus afluents i especialment el Tisza, també de direcció N-S, drena la regió formant nombrosos meandres…
pla d’Aiats

Cinglera d’Aiats, al Cabrerès (Osona)
© Fototeca.cat
Cinglera
Pla
Plataforma tabular i acinglerada a 1 303 m, de 3-4 km d’extensió i 200-300 m d’amplada, que forma part de la Serralada Transversal Catalana.
Una ampla graonada practicada al cingle facilita l’aprofitament dels pasturatges que cobreixen el pla És el límit entre els municipis de l’Esquirol i de Pruit Osona i de Joanetes Garrotxa Al peu dels cingles d’Aiats , s’obre la falla que separa les plataformes residuals d’Aiats i de Cabrera de la plana de Vic, indret on es troba la gran masia d' Aiats
plana del Danubi
Pla
Plana de l’Europa central, al sud de Romania, que s’estén des dels Alps de Transsilvània fins a la mar Negra al llarg de la vora esquerra del Danubi.
De clima continental fred, és una àrea agrícolament molt rica on el nucli principal de població és Bucarest