Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Sant Pèr
Caseria
Caseria del terme de Viella (Vall d’Aran), vora el poble de Casau, a la dreta del barranc de Safustà.
el Pedró
Caseria
Caseria del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà), a la dreta del Rissec, al NW del poble de Sant Sadurní de l’Heura.
els Panissos
Caseria
Partida
Partida i caseria del municipi d’Amposta (Montsià), al delta de l’Ebre, al SE de la ciutat.
Pujòla-ne-lèg
Caseria
Caseria del municipi de Canejan (Vall d’Aran) situada al N del poble.
Pujò
Caseria
Antic poble
Caseria i antic poble del municipi de Salardú (Vall d’Aran).
Eth Pradet
Caseria
Caseria deshabitada del municipi de Canejan (Vall d’Aran), el més alt de la vall de Toran.
les Salines de la Ràpita
Caseria
Caseria del municipi de Sant Carles de la Ràpita (Montsià), formada al voltant de les salines de la Ràpita, situades a la barra deltaica de la punta de la Banya, que tanca el port dels Alfacs.
Les antigues salines de Tortosa, explotades ja al s XII pels àrabs, ho continuaren essent després de la conquesta cristiana Una novena part era per al rei i estigueren vinculades a la família Oliver Exportaven sal a Nàpols i tota la Mediterrània Abandonat el primer nucli les Salines Velles, foren ocupades prop de 400 ha noves les Salines Noves, de les quals hom extreu anualment unes 25 000 t, exportades en part al nord d’Europa
Porcingles
Caseria
Caseria del municipi de Canejan (Vall d’Aran), a 1 035 m alt., a la part baixa de la vall de Toran.
Santa Margarida
Caseria
Caseria del municipi de Palafrugell (Baix Empordà), al SE de la vila, prop del camí a Calella de Palafrugell.
El nucli principal és format per un grup de masies, amb dues torres de defensa, centrades per l’antic mas de Santa Margarida , de la família Borrull s XV, remences, un membre de la qual rebé de Ferran II el privilegi de generositat Passà per enllaç al s XVIII als Veí
la Fosca
Vista de la caseria i cala de la Fosca (Palamós)
© CIC-Moià
Caseria
Caseria del municipi de Palamós (Baix Empordà), dins la parròquia de Sant Joan de Palamós, a la costa, al voltant de la platja de la Fosca, prop de l’antic castell de Sant Esteve.
És un centre d’estiueig La urbanització de la cala de la Fosca és anterior al boom turístic, però alguns edificis recents han malmès el conjunt edificat Hi destaquen les cases d’estiueig obra de l’arquitecte Duran i Reynals fetes vers el 1945, que continuà posteriorment l’arquitecte Lluís Nadal i Oller tot respectant-ne els trets tipològics d’aquest autor són les cases Nadal i els habitatges de la platja sota Mardia, també a la Fosca