Resultats de la cerca
Es mostren 1084 resultats
Secanets
Caseria
Caseria (213 h diss [1960]) del municipi de la Vila Joiosa (Marina Baixa), al NE de la vila.
el Sas
Caseria
Caseria del municipi d’Areny de Noguera (Ribagorça), dins l’antic terme de Cornudella de Valira, al N de la Ribera de Vall.
la Sarsa
Caseria
Sector que comprèn la caseria de la Sarsa dividida entre els municipis de Favanella i de Jumella, a la província de Múrcia, dins la zona de llengua catalana de la regió del Carxe.
És la zona de població de llengua catalana més profunda a ponent de la ratlla de Castella
la Sarganella
Caseria
Caseria (57 h diss [1960]) del municipi d’Agost (Alacantí), al nord de la vila, al vessant meridional del Maigmó, a la capçalera de la rambla de la Sarganella
.
Sarganella
Caseria
Caseria del municipi de Castalla (Alcoià), a l’oest del terme, vora el límit amb el de Tibi.
Sanxet
Caseria
Caseria del municipi de Biar (Alt Vinalopó), al nord del terme, als plans de l’Algar.
Sanxet
Caseria
Caseria del municipi de Benimantell (Marina Baixa), a l’oest del terme, al límit amb el de Polop de la Marina, al vessant occidental de la serra de Gulatdar.
Sant Vicent
Santuari
Caseria
Hostal
Santuari, caseria i hostal del municipi de Borriol (Plana Alta), al NE de la vila, a la dreta del riu Sec de Borriol, vora la carretera de Castelló de la Plana a Sant Mateu del Maestrat.
S'hi conserva un milliari romà Darrere l’església hi ha la pedra on la tradició diu que predicà Vicent Ferrer, amb una inscripció
Sant Vicent
Caseria
Caseria i centre turístic del municipi de Pollença (Mallorca), al N del terme, vora la profunda cala de Sant Vicent, oberta a la costa septentrional de l’illa, entre els promontoris de la punta de les Coves Blanques (extrem de la serra de Sant Vicent, que culmina a 480 m alt.), i el morro de Bóquer (format per la serra del Cavall Bernat), a ponent de la península de Formentor.
És la continuació dins la mar de la vall de Sant Vicent , que procedeix de Pollença El nucli turístic és establert al voltant de les tres petites cales cala de les Barques, cala Clara i cala Molins, les dues darreres separades pel promontori de la Torre o punta dels Ferrers que formen la colàrsega de la cala Fins a mitjan segle XX hi havia un petit nucli de pescadors, visitat i pintat per diversos artistes entre els quals Anglada i Camarasa, Cittadini i Montenegro, que s’hi installaren, Bagaria, Rusiñol, Sorolla, Llorenç Cerdà a partir del 1950 esdevingué un important centre turístic el 1970…