Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
el Burgar
Caseria
Caseria i antic terme del municipi de Reus (Baix Camp), al NE de la ciutat.
L’antiga església parroquial de l’Esperança fou agregada a la parròquia de la Selva
Xinorla
Caseria
Caseria del municipi de Monòver (Vinalopó Mitjà), a l’W de la ciutat, a la vall de la rambla de Xinorla, afluent, per la dreta, del Vinalopó.
Pujò
Caseria
Antic poble
Caseria i antic poble del municipi de Salardú (Vall d’Aran).
Rafalet de Benissalim
Caseria
Caseria i antic lloc de moriscs del municipi de Tàrbena (Marina Baixa), al SE de la vila, al límit amb el terme de Callosa d’En Sarrià.
les Coromines
Caseria
Caseria i antiga quadra del municipi d’Aguilar de Segarra (Bages), situada al límit E de l’altiplà de Calaf.
Al s XIX, juntament amb Puigfarners, havia depès de Solanelles i de Castellar de Segarra
la Llacuneta
Caseria
Caseria del municipi de l’Arboç (Baix Penedès), a l’esquerra de la riera de Marmellar, al vessant N del tossal dit el Pujol.
Togores
Caseria
Santuari
Caseria, santuari i antiga quadra del municipi de Sabadell (Vallès Occidental), al NE del terme, a la vall del riu Tort, dins la parròquia de Jonqueres.
El lloc és esmentat ja el 986 el llinatge de Togores, des del 1159 La casa i santuari de Togores es troben a la dreta del riu la capella, dedicada a santa Maria i a sant Abdó i sant Senén, és esmentada ja el 1323 Fou residència, durant un quant temps, al començament del s XV, de donades en aquells anys la jurisdicció de la quadra pertanyia al monestir de Sant Llorenç del Munt
la Costa
Caseria
Caseria del municipi de les Planes d’Hostoles (Garrotxa), situada al S del cap del municipi.
Formà part de la batllia real d’Hostoles
la Llàcua
Caseria
Caseria del municipi de Morella (Ports), a 1 069 m alt., al sector meridional del terme, 11 km al sud de la ciutat.
L’església, dedicada a santa Llúcia, havia depès de la parròquia de Salvassòria
la Creu de les Codines
Caseria
Caseria del terme de les Masies de Roda a la Plana de Vic (Osona), formada al llarg de la carretera de Vic a Olot, al límit amb el terme de Gurb.