Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Montnegre
Caseria
Partida
Partida i caseria del municipi d’Alacant (Alacantí), a la vall del riu de Montnegre (o riu Verd), després d’obrir-se pas a través del Montnegre, que tanca pel S la foia de Xixona.
Constitueix un enclavament entre els municipis de Mutxamel i de Sant Vicent del Raspeig
Mas del Pinar
Caseria
Caseria deshabitada del municipi de Calles (Serrans), que forma un petit enclavament dins el terme de Xelva, al sud del Túria.
Mas de Cervera
Caseria
Caseria deshabitada del municipi de Calles (Serrans), que forma un petit enclavament dins el terme de Xelva, al sud del Túria.
la Marcereta
Caseria
Caseria i enclavament (0,18 km2) del municipi de la Granja de la Costera (Costera), a l’esquerra del riu Cànyoles.
Callosilla
Caseria
Caseria del municipi de Callosa de Segura (Baix Segura), a l’enclavament del camp de Callosilla
, al nord de la serra de Callosa, separat del sector principal pel terme de Redovà.
Las Alcotas
Caseria
Caseria del municipi de Calles (Serrans), a la zona de llengua castellana del País Valencià, que forma un petit enclavament (2,19 ha), dins el terme municipal de Xelva, a pocs quilòmetres del límit amb Aragó.
la Marjuquera
Caseria
Enclavament (3,53 km2) i caseria del municipi d’Ador (Safor), que forma una llarga llenca de territori entre els termes de Gandia i de la Palma de Gandia, al llarg del curs del barranc de Lloret.
La caseria també s’estén, en part, pel terme de Gandia 66 h agl i 99 h diss 1981, disseminada per una ampla plana de secà
Torralba
Caseria
Caseria del municipi d’Otos (Vall d’Albaida), al N del poble, a la confluència dels rius d’Albaida i de Micena, centre de l’enclavament de Torralba i Micena (2,94 km2), situat entre els municipis de Benissuera, Sant Pere d’Albaida, Bèlgida i la Pobla del Duc.
Lloc de moriscs dependent de Bèlgida, al s XVI fou agregat a Otos
Santa Creu d’Olorda
Caseria
Caseria del municipi de Barcelona (Barcelonès), que forma un enclavament entre els municipis de Molins de Rei (Baix Llobregat) i de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), al vessant septentrional de la serra de Collserola, entre les rieres de Vallvidrera i de Sant Bartomeu (dita, a la capçalera, torrent de Santa Creu).
Aquest territori és dominat pel puig d'Olorda, on s’alçava el castell d’Olorda El poblament és disseminat i centrat en l’església parroquial de Santa Creu, esmentada ja el 1066 El lloc fou donat el 1147 al monestir de Sant Cugat del Vallès Dins el seu terme existí, des d’abans del 1202, el monestir cistercenc deValldonzella, traslladat el 1263 al pla de Barcelona les abadesses conservaren el dret de presentació de la parròquia fins el 1608 El castell d’Olorda comprenia al s XIV les parròquies de Santa Creu d’Olorda i de Santa Maria de Vallvidrera de la de Santa Creu depenia, al s…