Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Jean-Baptiste Biot
Astronomia
Física
Matemàtiques
Físic, astrònom, matemàtic i químic francès.
Fou professor a l’École Centrale de Beauvais, al Collège de France i a la facultat de ciències de París El 1803 estudià sistemàticament les pluges de meteorits i en fixà l’origen extraterrestre El 1804 féu, amb Gay-Lussac, la primera ascensió en globus amb finalitats científiques El 1806 acompanyà Francesc Aragó als Països Catalans per continuar-hi la mesura de l’arc del meridià de París, interrompuda a la mort de Pierre Méchain Estudià la conductivitat calorífica, la propagació del so en els sòlids i els fenòmens de polarització de la llum en els líquids El 1820 establí, juntament amb Félix…
Maria Margaretha Winkelmann

Maria Margaretha Winkelmann
Astronomia
Astrònoma alemanya.
El seu pare, un pastor luterà, es feu càrrec personalment de la seva educació fins a la seva mort, el 1683, i després ho feu el seu oncle, Justinus Toellner Rebé d’un camperol de Sommerfel, prop de Leipzig, i aficionat a l’astronomia, Christoph Arnold, els seus coneixements sobre la matèria Es casà 1692 amb l’astrònom Gottfried Kirch Guben, 18 de desembre de 1639 ‒ Berlín, 25 de juliol de 1710 El 1700 es traslladà a Berlín quan Kirch fou nomenat astrònom ordinari de l’Acadèmia de Ciències, on treballà de manera no oficial però sí reconeguda amb el seu…
constel·lació
Astronomia
Cadascuna de les 88 zones en què hom divideix l’esfera celeste (planisferi celeste).
Procedeixen de les agrupacions d’estels que foren imaginades a l’antiguitat, bé que actualment la zonificació acceptada internacionalment és un conveni Les constellacions foren imaginades en l’antiguitat per tal d’aconseguir una orientació dins els nombrosos conjunts d’estels en el firmament i per tal d’identificar els diversos aspectes totals i parcials del cel, que permetien de conèixer amb exactitud les diverses èpoques de l’any temps de pluges, sembra, crescuda dels rius, etc Cadascuna d’aquestes agrupacions fou batejada amb un nom, i foren composts dibuixos on coincidia l’esquema de l’…
Santa Maria de Barberà
Església
Església romànica del municipi de Barberà del Vallès (Vallès Occidental), a l’extrem nord-est de la població, al sector que s’uneix amb el sud de Sabadell.
L’edifici És una església d’una sola nau amb transsepte i tres absis de planta semicircular La nau és coberta per una volta de canó apuntat, i el transsepte, per una volta de canó seguit els absis, en canvi, són coberts per voltes de quart d’esfera L’edifici s’illumina a l’interior mitjançant deu finestretes, cinc a la nau i unes altres cinc a la capçalera totes elles són d’arc de mig punt i doble esqueixada llevat de dues, una a l’absis central que és d’una sola esqueixada i decorada per una arquivolta a l’exterior, i l’altra a la façana sud del transsepte, que té forma d’ull de bou Sobre el…