Fou professor a l’École Centrale de Beauvais, al Collège de France i a la facultat de ciències de París. El 1803 estudià sistemàticament les pluges de meteorits i en fixà l’origen extraterrestre. El 1804 féu, amb Gay-Lussac, la primera ascensió en globus amb finalitats científiques. El 1806 acompanyà Francesc Aragó als Països Catalans per continuar-hi la mesura de l’arc del meridià de París, interrompuda a la mort de Pierre Méchain. Estudià la conductivitat calorífica, la propagació del so en els sòlids i els fenòmens de polarització de la llum en els líquids. El 1820 establí, juntament amb Félix Savart, la llei de Biot i Savart. Publicà obres sobre la ciència xinesa i índia, i l’any 1816 una miscel·lània científica i literària, recull de les seves obres.