Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Sant Jaume dels Bancs
Església
Església romànica del municipi de Montmajor (Berguedà), a l’enclavat de Comesposades, al peu dels cingles de Capolat, entre la Móra i el Cint, dins l’antic terme de Correà.
Prop seu hi ha la bòfia de Sant Jaume
Santa Creu de Montclar
Església
Església romànica del municipi de Montclar (Berguedà), vora la masia de Santa Creu, al NW del terme.
Codonyet
Església
Església (Sant Jaume) del municipi de Montmajor (Berguedà), a l’extrem dels plans de Navès (Solsonès), al nord del poble de Sorba, de la parròquia del qual depèn.
Casamitjana
Església
Masia i església romànica ( Sant Benet de Casamitjana
) del municipi de Borredà (Berguedà), a la vall de Merlès, en un coster de la serra de la Quar.
Vallfogona
Masia
Església
Masia i antiga parròquia (Sant Cristòfol) del municipi de la Pobla de Lillet (Berguedà), a la vall oberta entre les serres de Falgars i de Catllaràs.
La parròquia és esmentada ja el 984 Al s XIV encara existia la parròquia, de la qual depenia l’església de Falgars
el Carme de Periques
Església
Església romànica a tocar de la masia de Periques, del municipi de Puig-reig (Berguedà), a l’esquerra del Llobregat, aigua amunt del poble.
les Heures
Caseria
Masia
Església
Masia, església i caseria del municipi de la Quar (Berguedà), a la dreta de la riera de Merlès.
Fonollet
Església
Antiga església parroquial (Sant Sadurní, abans Santa Fe) del municipi de Puig-reig (Berguedà), a l’esquerra de la riera de Merola; és un edifici d’origen romànic (s XIII).
El lloc, esmentat ja el 984, fou donat pel vescomte Guillem de Berguedà als templers el 1083
Ferrús
Església
Masia i antiga església (Santa Maria) del terme de Fígols Vell (Berguedà), als vessants meridionals de la serra d’Ensija.
Sant Jordi de Cercs
Església
Església romànica del municipi de Cercs (Berguedà), dalt d’un petit turó, sobre el nou poble de Sant Jordi de Cercs, dominant l’embassament de la Baells.
L’edifici De proporcions considerables, l’església consta d’una sola nau alta i esvelta coronada a l’est per un absis semicircular Sembla que originàriament era coberta per una volta de canó que al segle XIII, en sobrealçar l’edifici, fou substituïda per l’actual volta de canó apuntada Aquest sobrealçament, a més, va comportar el reforç dels murs romànics i l’adossament de diversos arcs torals A aquesta etapa de reformes també correspon la construcció de dues petites capelles, una a cada banda de la nau Una volta de quart d’esfera cobreix l’absis, tot i que no es pot distingir bé perquè…