L’edifici
De proporcions considerables, l’església consta d’una sola nau alta i esvelta coronada a l’est per un absis semicircular. Sembla que originàriament era coberta per una volta de canó que al segle XIII, en sobrealçar l’edifici, fou substituïda per l’actual volta de canó apuntada. Aquest sobrealçament, a més, va comportar el reforç dels murs romànics i l’adossament de diversos arcs torals. A aquesta etapa de reformes també correspon la construcció de dues petites capelles, una a cada banda de la nau. Una volta de quart d’esfera cobreix l’absis, tot i que no es pot distingir bé perquè aquest queda mig tapat per un mur d’argamassa. A l’absis s’obren dues finestres de doble esqueixada, l’una al centre i l’altra al costat sud; la nau en té dues al mur sud, de doble esqueixada i corresponents a la construcció més antiga, i una en forma de creu al mur est, per sobre de la teulada de l’absis. La porta actual, al mur sud, correspon a l’entrada original i consta d’un arc de mig punt adovellat. A la façana oest queden restes d’una porta tapiada, probablement obra de reformes posteriors. A l’exterior, l’edifici, que té un aparell força regular i format per carreus ben tallats i col·locats a trencajunts, no presenta cap mena de decoració. L’any 1969, en el decurs d’unes obres de condicionament es va trobar el tenant o pilar que sostenia l’altar, consistent en un bloc de pedra prismàtic amb reconditori per a les relíquies.
La història
L’església, dedicada a sant Andreu fins al segle XIX, era situada probablement dins el terme del castell de Fígols i fou parroquial des dels inicis. Les notícies documentals, tant de l’església com del lloc, són molt escasses. En la visita de l’any 1312 a Sant Andreu de Cercs feta per Galceran Sacosta al deganat del Berguedà, es remarca la seva categoria de parròquia i el rèdit anual que pagava per aquesta funció a la Seu d’Urgell. L’any 1363 consta venuda, juntament amb altres esglésies i castells, per la reina Elionor a Pere Fresc de Berga. Al segle XVIII, ja s’esmenta com a sufragània de Santa Maria de la Baells, juntament amb Sant Quirze de Pedret. Avui resta sense culte i depèn de la nova parroquial de Cercs.