Resultats de la cerca

Bastida per Constantí, fou destruïda per un incendi, arran d’una revolta suscitada per l’exili de Joan Crisòstom Reconstruïda per Teodosi II 415 i novament devastada per un incendi 532, hom n’ha retrobat vestigis Pocs dies després, Justinià emprengué la construcció d’un nou temple que, inaugurat el 537, és, pràcticament hom hi afegí contraforts a l’exterior, l’edifici actual Sota la guia dels arquitectes Antemi de Tralles i Isidor de Milet, hi treballaren uns 10000 obrers i hom anà a cercar materials a totes les terres de l’imperi, presos sovint a antics temples pagans La cúpula hagué d’ésser…

L’antiga Bizanci fou evangelitzada molt aviat, bé que l’atribució tradicional a l’apòstol sant Andreu sigui llegendària segle VI Quan, el 330, es convertí en capital de l’Imperi i rebé el nom de l’emperador Constantí, el seu bisbe fou sostret a la jurisdicció del metropolità d’Heraclea de Tràcia, del qual depenia El concili I de Constantinoble 381 li reconegué cànon 3 el primer lloc després de la seu romana, en tant que “nova Roma” El concili de Calcedònia 451 li atribuí cànon 28 la jurisdicció damunt Tràcia, Àsia i el Pont i li reconegué també cànons 9 i 17 el dret d’última apellació Al…

La seu de Moscou, metropolitana des del 1448 i autocèfala des del metropolita Teodosi 1461-65, fou erigida en patriarcat el 1589, pel patriarca de Constantinoble Jeremies, en la persona del metropolita Job, culminació del procés que portà a la formulació, al segle XVI, per part de Filoteu de Pskov, de la concepció de Moscou com a tercera Roma la primera, la dels papes, havia caigut a causa de les heretgies la segona, Constantinoble, a causa de la unió amb Roma en el concili de Florència Mort el patriarca Adrià 1690-1700, contrari a les reformes de Pere el Gran, aquest impedí l’elecció d’un…

És un dels principals jaciments mosterians de l’àrea renana, amb una quinzena de nivells d’hàbitat successius, en els quals s’han documentat llars de foc i murets que separen àrees de funcions diferenciades Excepcionalment ric, s’hi han trobat centenars d’instruments lítics, fabricats amb primera matèria local, amb total exclusió del sílex, així com un volum important de restes faunístiques

Situat a l’aire lliure en una antiga platja actualment a 300 m del port de Niça, prop d’una font, és un dels jaciments del Paleolític inferior més importants de la Mediterrània occidental S'hi documentaren diferents cabanes de planta ovalada, construïdes amb matèria vegetal i dotades de llars de foc, a més de nombroses restes d’instrumental lític i de fauna Data de fa 400000 anys

El jaciment és a l’aire lliure, en una antiga terrassa del riu Scarpe, que fou ocupada fa uns 175000 anys durant una fase climàtica temperada S’hi trobaren dos cranis humans corresponents a una línia antecessora de l’home de Neandertal També s’hi descobrí una rica indústria lítica levalloisiana, cosa que, juntament amb l’existència d’àrees especialitzades en activitats diverses, dóna testimoni d’unes formes de comportament molt modernes

Situat a l’aire lliure, prop de la riba del Sena, el jaciment data de fa 15000 anys període magdalenià S’hi han excavat les restes d’una gran tenda de 60 m 2 , a l’interior de la qual hi havia tres focs, restes de talla d’objectes lítics i ossos de deu rens que hi havien estat consumits Ha proporcionat informacions molt importants sobre la tècnica de talla de l’instrumental lític magdalenià