Resultats de la cerca

Existia ja el 844, quan fou confirmada la nova possessió al monestir de Sant Pere d’Albanyà El 869 ja pertanyia al monestir de Santa Maria d’Arles Vallespir i tenia la categoria de cella o petita propietat monàstica, regida per monjos el 881 Del segle XIII en endavant fou una parròquia del bisbat de Girona, però en percebia el delme el monestir d’Arles El 1360 tenia també com a titular sant Tiburci

Era una cella monàstica que l’any 844 pertanyia al monestir de Sant Quirc de Colera Des del 947 consta entre les possessions de Sant Pere de Rodes, i el 1091 la seva possessió era discutida entre l’abat de Banyoles i el de Rodes Des del segle XIV és esmentada com a església parroquial de provisió del capítol de Girona

Esmentada ja l’any 1060 dins el comtat d’Empúries, l’església que hom conserva, iniciada aquest segle el campanar quadrat és obra del segle XIII, és un notable exemplar romànic, molt malmès fou la primitiva parròquia de Viladamat i el 1823 hom prohibí definitivament que s’hi celebressin cultes a causa del seu mal estat Al seu costat s’aixeca el castell de la Garriga, senyorejat pels Santfeliu, que al segle XIV passà als Vilarig i, més tard, als Jafre, als Gallard i als Margarit, de Castell d’Empordà, marquesos d’Aguilar Al segle XVII fou totalment refet com a casal fortificat Fou…

De la fi del segle VII, és una de les obres més representatives de l’art visigòtic Té tres naus, creuer i absis rectangular És molt important la part escultòrica, amb capitells historiats Daniel a la fossa dels lleons, sacrifici d’Isaac, etc i decoració vegetal que recorda teixits bizantins i sassànides El 1930 fou traslladada al lloc on és actualment, en ésser cobert l’antic emplaçament per una presa

És de tipus basilical, amb tres naus, els arcs de les quals són de ferradura, i tres absis que, com el creuer —amb iconòstasi—, no es noten a l’exterior Té un pòrtic lateral format per dotze arcs de ferradura, amb columnes i capitells aprofitats d’altres edificis visigòtics, asturians, etc

Té planta gairebé quadrada amb una columna central, de la qual arrenquen arcs de ferradura que sostenen la volta, una tribuna, als peus, i una capella adossada a la capçalera Bona part de la seva decoració pictòrica romànica es manté in situ i la resta es conserva al Museo del Prado de Madrid i als EUA

És esmentada ja el 1413 sota l’advocació de santa Maria la imatge fou també anomenada Mare de Déu dels Corbs , que fou substituïda per la de sant Joan, i hom hi feia un aplec el dia del sant Depenia de la parròquia de Corsavell Arruïnada al començament del segle XX, la imatge de la Mare de Déu dita també de la Paloma pel seu color blanquinós fou portada a la parròquia de Llorona, on fou cremada el 1936