Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
torre de Sant Pau
Església
Nom popular de l’església de l’antic monestir de Sant Pol de Mar (Maresme), fortificada i convertida en baluard contra la pirateria.
Sant Cristòfol de Cabrils
Església
Església del veïnat del Sant Crist, al municipi de Cabrils (Maresme).
És de construcció preromànica és esmentada ja l’any 1037, probablement damunt una villa romana Fou reformada al s XIII i al XVIII i restituïda el 1953 al seu estat primitiu Fins al s XVIII depengué de la parròquia de Sant Genís de Vilassar Posseïa dos retaules, un del s XVI i un altre del XVII, que des del 1936 són al Museu Comarcal del Maresme
Sant Cebrià de Lledó
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Església
Antiga església parroquial del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà), dins l’antic terme de Cruïlles, als vessants NW del puig d’Arques, al sector de les Gavarres.
És situat als vessants nord-occidentals del puig d’Arques, al sector de les Gavarres L’església parroquial de Sant Cebrià era de l’arxiprestat de la Bisbal El lloc formà part de la baronia de Cruïlles
Santa Sofia
© Fototeca.cat-Corel
Església
Mesquita
Museu
Museologia
Antiga església ortodoxa d’Istanbul convertida en mesquita.
Bastida per Constantí, fou destruïda per un incendi, arran d’una revolta suscitada per l’exili de Joan Crisòstom Reconstruïda per Teodosi II 415 i novament devastada per un incendi 532, hom n’ha retrobat vestigis Pocs dies després, Justinià emprengué la construcció d’un nou temple que, inaugurat el 537, és, pràcticament hom hi afegí contraforts a l’exterior, l’edifici actual Sota la guia dels arquitectes Antemi de Tralles i Isidor de Milet, hi treballaren uns 10000 obrers i hom anà a cercar materials a totes les terres de l’imperi, presos sovint a antics temples pagans La cúpula hagué d’ésser…
Santa Margarida del Viver
Església
Antiga església del municipi de Cabrera de Mar (Maresme), vora la costa.
És esmentada el 1025 com a dedicada a sant Cebrià l’actual dedicació ja consta el 1258 El 1350 hi havia una comunitat de donades Al començament del s XX encara s’hi celebrava un aplec Les restes romàniques han estat desmuntades recentment a fi de tornar a refer la capella al mateix paratge
Sant Amanç
Església
Veïnat
Veïnat i antiga església del municipi de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), situat a la capçalera de la vall i riera de Sant Amanç, als contraforts orientals de la serra de Sant Grau, la qual s’uneix, a la vila de Sant Feliu, amb la riera de les Comes.
patriarcat de Constantinoble
Església
Dignitat i territori jurisdiccional del cap espiritual de l’Església ortodoxa, amb seu a Constantinoble.
L’antiga Bizanci fou evangelitzada molt aviat, bé que l’atribució tradicional a l’apòstol sant Andreu sigui llegendària segle VI Quan, el 330, es convertí en capital de l’Imperi i rebé el nom de l’emperador Constantí, el seu bisbe fou sostret a la jurisdicció del metropolità d’Heraclea de Tràcia, del qual depenia El concili I de Constantinoble 381 li reconegué cànon 3 el primer lloc després de la seu romana, en tant que “nova Roma” El concili de Calcedònia 451 li atribuí cànon 28 la jurisdicció damunt Tràcia, Àsia i el Pont i li reconegué també cànons 9 i 17 el dret d’última apellació Al…
patriarcat de Moscou
Església
Dignitat i jurisdicció territorial del cap espiritual de l’Església russa.
La seu de Moscou, metropolitana des del 1448 i autocèfala des del metropolita Teodosi 1461-65, fou erigida en patriarcat el 1589, pel patriarca de Constantinoble Jeremies, en la persona del metropolita Job, culminació del procés que portà a la formulació, al segle XVI, per part de Filoteu de Pskov, de la concepció de Moscou com a tercera Roma la primera, la dels papes, havia caigut a causa de les heretgies la segona, Constantinoble, a causa de la unió amb Roma en el concili de Florència Mort el patriarca Adrià 1690-1700, contrari a les reformes de Pere el Gran, aquest impedí l’elecció d’un…
Sant Pere de Vivelles
Església
Església del municipi de Palafolls (Maresme), al N del poble, en un contrafort del turó de Jofré, obra barroca del s XVII.
Santa Cristina
Església
Església del municipi de Corçà (Baix Empordà), situada a l’esquerra del Rissec.
És un notable exemplar romànic que fins al principi del segle XX conservava un retaule anònim del segle XV amb escenes de la vida de la santa actualment es conserva al Museu Diocesà de Girona Situada a uns 500 m del nucli de Corçà, donà nom al barri o veïnat de Santa Cristina integrat en aquesta població