Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
Sant Jaume de Queralt

Sant Jaume de Queralt
Àngela Llop (CC BY-SA 2.0)
Església
Antiga parròquia del municipi de Bellprat (Anoia), als peus de l’antic castell de Queralt.
És una església romànica segle XI, molt modificada i, restaurada en la dècada dels noranta Des del segle XVI la parroquialitat es traslladà a Bellprat, i Sant Jaume passà a sufragània seva amb terme propi tenia 7 masies l’any 1686 Perdé el caràcter de sufragània el 1878 i restà com a simple capella
mas Pujades
Església
Masia, antic lloc (les Pujades) i església del municipi de Piera (Anoia).
Santa Justa

Creu i absis romànic del conjunt parroquial de Santa Justa, al terme de Lliçà d’Amunt
© Diego Sola
Art romànic
Església
Veïnat
Veïnat i antiga parròquia del municipi de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental), al NE del poble.
Esmentada ja el 1101, el 1321 era encara independent L’antiga església parroquial destaca pel seu romànic dels segles XI i XII D’una sola nau, l’absis semicircular presenta arcuacions llombardes L’antic presbiteri estava presidit per un retaule gòtic dels germans Vergós , avui dia conservat al Museu Diocesà de Barcelona, amb escenes de la vida i el martiri de les santes Justa i Rufina Al segle XVIII s’hi afegí una capella lateral, dedicada a la Mare de Déu del Roser
Santa Creu de Creixà

Vista de l'església de la Santa Creu de Creixà
© Patrimonifunerari.cat
Església
Antiga església i antic terme del municipi de Piera (Anoia), al sector oriental del terme, vers Masquefa.
L’església, sufragània de la parròquia de Sant Jaume Sesoliveres, des del 1018, rebé antigament el nom de Santa Creu de Palau , i en algunes ocasions Santa Maria o Santa Creu i Santa Maria de Palau El nom de Creixà és esmentat ja al segle XII Fou primitivament sufragània de Piera 1184 Fou ampliada i renovada als segles XVII i XVIII
el Soler Lladrús
Caseria
Església
Caseria i església del municipi de Calaf (Anoia), al S de la vila.
Sant Pere de Montfalcó

Vista de l'església de Sant Pere de Montfalcó el Gros
© Patrimonifunerari.cat
Església
Església situada en un turonet prop del nucli de Montfalcó el Gros (Veciana).
És un edifici romànic segle XII, modificat posteriorment, amb porta a migdia i espadanya, que té la coberta de l’absis a la mateixa altura que la de la nau Des del segle XIV era sufragània de Veciana
Santa Maria de Tagamanent

Exterior de l’església de Santa Maria de Tagamanent (Vallès Oriental)
© C.I.C. - Moià
Església
Església del municipi de Tagamanent (Vallès Oriental), enlairada sobre el turó de Tagamanent.
Restaurada el 1986, apareix documentada des del 1009 El 1098 el vescomte de Cardona Folc II, que era a la vegada bisbe de Barcelona, la cedí al monestir de Santa Fe de Conques perquè hi fundés un monestir Aquest, per raons desconegudes, no es fundà, per això els vescomtes la cediren a Sant Pere de Casserres i almenys entre el 1148 i el 1257 el prior de Casserres tenia la titularitat de capellà de Tagamanent Del segle XIV en endavant consta com a parròquia normal del bisbat de Vic Aquest intent de crear-hi un monestir féu que, avançat el segle XI, es reconstruís una església dedicada a sant…
Santa Maria de la Roqueta de Fiol
Església
Església del municipi de Sant Martí de Tous (Anoia) situada prop del castell de la Roqueta.
Petit edifici romànic tardà d’una nau i absis rodó a l’interior i poligonal a l’exterior, fou modificat en època gòtica Conserva diversos elements esculpits destacables Els Cervelló la feren alçar al segle XII, a prop, però ja fora del castell, com a parròquia dels seus vassalls Fou parròquia independent entre els segles XII i XIV i després sufragània de la de Fiol
Sant Pere

Vista de l'església de Sant Pere de Masquefa
© Patrimonifunerari.cat
Església
Església situada en una petit turó a uns 500 m al N del poble de Masquefa (Anoia).
Romànica, d’una nau amb absis decorat amb fris en dent de serra i arcuacions llombardes, en procedeixen dos retaules gòtics conservats al Museu Diocesà de Barcelona A l'esplanada, hi havia les restes del castell
Sant Feliu de Canovelles
Església
L’edifici El temple romànic era d’una sola nau rectangular capçada per un absis semicircular i dues absidioles transversals, semicirculars, però més petites, de les quals només es conserva la del sud, força refeta La nau és molt allargada, fruit probablement d’una ampliació posterior, però també medieval, moment en què es devia construir la façana oest i la volta de canó seguit lleugerament apuntat De fet, a la façana sud hi ha una portada petita, tapiada, d’arc de mig punt adovellat, que confirma que la nau originària era més curta L’absis i l’absidiola tenen una finestra de doble…