Resultats de la cerca

Pertanyia a l’antiga demarcació de Creixenturri Era una antiga villa rural segle XI L’església de Sant Bartomeu és romànica, i s’hi venera també la Mare de Déu de Gràcia

Als seus orígens coneguts 938 i 982 era una parròquia independent dita SantPere de Vilallonga Al segle XIV perdé la independència i l’antic nom i passà a ésser sufragània d’Alpens Tenia dues famílies el 1686 És una església preromànica amb algunes reformes fetes els anys 1724 i 1837

Existia ja el 1014 Perdé la majoria dels seus antics masos al segle XIV i es convertí en una sufragània de Sant Vicenç de Palmerola Hom l’ha confosa sovint amb Sant Julià de Cosp antiga sufragània de Sant Jaume de Frontanyà, també del municipi de les Llosses

El lloc és esmentat ja l’any 905 L’església, un petit edifici romànic ara sense culte, existia ja el 1140 En tenien cura els masos de Cosp , Lloberes i Camprubí, de Castell de l’Areny La seva demarcació, dita de Cosp, forma un apèndix del municipi de les Llosses entre els de Sant Jaume de Frontanyà i Castell d’Areny Berguedà Sovint ha estat confosa, equivocadament, amb amb Sant Julià de Palmerola o de Vilacorba , també del municipi de Les Llosses

Era dedicada als màrtirs romans Joan i Pau, i per això es digué sempre popularment de Sant Joanipol El terratrèmol del 1428 enderrocà la volta, que fou refeta tot seguit El 1728 fou ampliada amb altars barrocs Fou parroquial de la vila fins el 1851, que fou reemplaçada per la del monestir Sofrí una destrucció el 1936 li resta sencera la capçalera triabsidal i la portada, amb un timpà esculpit Es troba en curs de restauració

Existia el 1175 i era la capella del castell És un petit edifici romànic, restaurat el 1618, el 1859 i darrerament el 1969 Una pseudotradició del segle XIX voldria que hi hagués nascut a prop Joan de Mata, fundador dels trinitaris, i per això se n'ha dit, sense fonament, Sant Joan de Mata

Fa costat al mas del Barretó i la seva situació forma com un entrant dins el terme de Vidrà S'aixecà al segle XII les notícies comencen l’any 1317 Abans se'n deia Sant Jaume de Montbac i de Bonbac Actuà com a sufragània de Llaés als segles XVI i XVII És un interessant edifici romànic del segle XII Ha estat restaurada modernament 1975

El 1097 fou cedida pel comte Bernat III de Besalú al monestir de Ripoll, del qual depengué sempre Esdevingué sufragània de la parròquia de Viladonja i modernament de la de Matamala L’edifici, romànic segle XII, és veí de l’antiga casa de la Riba

El lloc, juntament amb l’església, fou donat per dot a Guisla de Lluçà morta el 1026, muller del vescomte Bernat I de Conflent L’heretà el seu fill Ermengol, bisbe d’Urgell, i a la seva mort, els seus marmessors el revengueren a Sunifred II de Lluçà 1037 Els Lluçà cediren el mas i l’església al monestir de Lluçà i fou des d’aleshores cap d’una batllia seva L’església fou sufragània de Lluçà fins el 1878 Erigida en parròquia rural i refeta aleshores la seva església, es troba avui dia abandonada i sense culte, per manca de feligresos