Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Sant Joan del Mercat
Església
Església parroquial de València, d’origen gòtic (1368).
Fou reformada en estil barroc 1603-1700 A l’interior, d’un decorativisme luxuriant, hi collaboraren Jacob Bertessi, Aliprandi i Vicent Garcia la volta és coberta per un gran fresc, obra mestra d’Antonio Palomino 1697-1700, de tema apocalíptic A la façana, més classicista, hi ha escultures de Bertessi, Lleonard Juli Capuç i Felip Coral, i és coronada per un edicle de Bernat Ponç Les pintures i talles de les capelles —obres de Capuç, Boney, Conchillos, Josep Vergara murals de la capella de la Comunió, etc— han estat força malmeses
Sant Jaume
Església
Caseria
Església i caseria del municipi d’Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), a la dreta del torrent de Sant Jaume, que neix al cingle del Moliner, prop de Vacarisses, i, després de limitar els termes d’Olesa i d’Abrera, al Baix Llobregat, amb el de Viladecavalls del Vallès, s’uneix al torrent de Gaià, per la dreta, sota el poble d’Ustrell.
Sant Feliu de Xàtiva
Església
Església situada fora del recinte urbà de Xàtiva (Costera), aixecada sobre l’emplaçament de l’antiga basílica visigòtica del bisbat de Xàtiva (o Saetabis).
Un cippus romà que hi fou trobat diu que el bisbe Atanasi 653-675 consagrà un nou altar per a aquella primitiva basílica l’any setè del seu pontificat L’església actual fou reedificada a partir de la conquesta 1249 i s’hi treballava encara el 1262 És un edifici rectangular amb tres grans arcs apuntats, a manera d’arcs torals al seu interior, per a sostenir un sostre de bigues a dos vessants És precedit d’un atri d’antigues columnes reaprofitades on s’obre la portada de reminiscències romàniques tardanes Té un retaule de la Mare de Déu de la Llet, del s XV, de JMontoliu, el retaule major, de…
Penella
Església
Llogaret del municipi de Cocentaina (Comtat), al sud del municipi; hi ha l’església de Sant Tomàs.
Havia estat lloc de moriscs
Santa Caterina

Campanar de Santa Caterina
© Fototeca.cat
Església
Església parroquial de València, fundada vers el 1300.
Té tres naus i deambulatori Fou modernitzada en un estil barroc tardà 1783 Molt malmesa el 1936, en restaurar-la es palesà la sobrietat del seu primitiu estil gòtic Hi sobresurt especialment la torre, obra de Joan Baptista Vinyes, el campanar barroc més important de l’art valencià de planta hexagonal 1688-1705, consta de cinc pisos, els quatre primers són de decoració fina i original i el darrer dels quals —del rellotge— de decoració més robusta, amb columnes salomòniques el coronament és en forma de llanternó
col·legiata de Xàtiva
Església
Església principal de la ciutat de Xàtiva (Costera), dedicada a l’Assumpció de Maria, coneguda per la seu de Santa Maria, erigida en col·legiata el 1413 pel papa Benet XIII des de Peníscola.
La primitiva església sembla que era una adaptació de la mesquita musulmana A partir del 1413 tenia tres dignitats i dotze canonges el nombre de beneficiats augmentà al llarg dels segles L’edifici actual fou començat el 1596, per acord dels jurats pres el 1595 Hi intervingueren els mestres Albert Pina, carmelità, Jaume Peres, el degà Josep Ortí, Francesc Cuenca i alguns altres de menys destacats L’obra fou construïda molt lentament i amb llargues interrupcions El 1755 hom posà la primera pedra de l’oval i inicià la cúpula, que, enderrocada per un terratrèmol el 1852, fou refeta amb base…
l’Albacar
Església
Coster septentrional del castell de Xàtiva (Costera) que uneix aquest amb l’antiga muralla de la ciutat, on es troben les restes de l’antic monestir cistercenc de Montsant i l’església de Sant Feliu, l’antiga seu visigòtica.
Sant Pere Sacama
Ruïnes del castell i de la capella de Sant Pere Sacama
© Fototeca.cat
Església
Església romànica del municipi d’Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), situada en una elevació, al NE del terme, prop del puig Ventós (594 m).
És l’antiga capella del castell de Sacama o de Cama , conegut des del 963 El 970 fou cedit a Ripoll i més tard unit a la dotació de Santa Maria de Montserrat, que n'adquirí el domini total per compra el 1261 Entorn seu es formà la quadra de Cama o de Sacama , fusionada al segle següent amb Olesa Prop de la capella, edifici del segle XI, hi ha la casa dels ermitans, avui en ruïnes, reedificada el 1637
el Puig d’Esparreguera
Església
Església de Santa Maria del Puig, romànica, i antiga parròquia del municipi d’Esparreguera (Baix Llobregat), al N de la vila, al peu d’un tossal que domina, per l’esquerra, el Llobregat, a la sortida del congost del Cairat.
Prop seu hi ha la colònia Sedó, dita també el Puig de Montserrat
Sant Joan
Església
Església romànica del municipi de Cervelló (Baix Llobregat), al centre del pla de Sant Joan, a l’esquerra de la confluència de la riera de la Palma amb la de Cervelló.