Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Sant Sadurní de Gallifa
Església
Església romànica del municipi de Gallifa (Vallès Occidental), situada dalt el puig de Sant Sadurní de Gallifa (951 m), que culmina als cingles de Sant Sadurní de Gallifa, als vessants N de la vall, continuació vers l’W dels cingles de Bertí.
Existia ja el 939 i tenia prop seu un antic castell o fortalesa A l’església, renovada al s XI, s’establí el s XV un petit priorat, dependent de Sant Pere de la Portella, de molt curta durada El 1714 s’edificà la veïna casa dels ermitans, avui abandonada Pertany a la masia de Sobregrau
Sant Miquel de Martres
Església
Església del municipi de Caldes de Montbui (Vallès Occidental), actualment arruïnada, a l’E de la vila, al camí de Granollers, vora el coll de Baduell.
El lloc de Martres és esmentat ja el 1100 com a possessió del monestir barceloní de Sant Pau del Camp, que se'l vengué el 1126
Sant Martí de Sorbet
Església
Antiga església romànica i lloc del terme del castell de Terrassa (Vallès Occidental), situada prop de la casa forta de Cavall Sobirà, un dels primitius nuclis de l’actual poble de Viladecavalls del Vallès (Vallès Occidental).
L’església de Sant Martí de Sorbet, romànica, ha esdevingut la parròquia de Viladecavalls del Vallès
Sant Martí de Bosquerons
Església
Església, desapareguda, de l’antiga quadra de Canals (Vallès Occidental).
Sant Llogari de Castellet
Masia de la Sala de Sant Llogari de Castellet, Castellterçol
© C.I.C -Moià
Església
Antiga església parroquial del municipi de Castellterçol (Moianès), proper a la masia de la Sala, a l’W del terme, a l’esquerra de la riera de Sant Joan (tributària, per l’esquerra, de la riera Golarda).
Abans fou el centre religiós de la demarcació del castell de Castellet Existia ja el 939 sota la protecció de Moià, actuà com a independent entre els segles XI i XV i passà a sufragània de Granera segles XVII El 1670 tenia 5 masos És una església romànica segle XII, amb afegitons tardans, i ara sense culte Església de Sant Llogari de Castellet, Castellterçol © CIC -Moià
Sant Genís de Rubí
Església
Antiga església, actualment arruïnada, del municipi de Rubí (Vallès Occidental), a l’W de la vila, prop de Can Casanoves.
Existia ja el 1080 El retaule que hi hagué fins que fou desafectada era del 1585
Sant Feliuet de Vilamilans
Celebració de l’aplec de Pasqua a Sant Feliuet de Vilamilans (Sant Quirze del Vallès)
© Lluís Prats
Església
Antiga església del municipi de Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental), situada a l’W del poble.
Era una de les cinc parròquies de la demarcació territorial de Sant Cugat del Vallès Una ara romanocristiana, amb una inscripció, descoberta el 1949, erigida per un tal Feliu, indica que ja hi havia una capella al segle V Surt documentada des del 878 com a situada prop d’una villa dins les propietats de Sant Cugat És un edifici preromànic d’una nau i tres absis rectangulars formant creu llatina L’absis major té planta semicircular a l’interior Era dedicada a sant Feliu, santa Maria i sant Bartomeu Més tard es cobrí amb volta El 1436 passà a ésser sufragània de Sant Quirze de Terrassa i ara és…
Sant Feliu de Vallcarca
Església
Església del municipi de Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental), al N del terme, al camí de Granera.
L’edifici és romànic S'hi venera una antiga imatge en relleu de la Mare de Déu de l’Ajuda desapareguda el 1936, fou reposada el 1954
Sant Andreu de Clarà
Exterior de l’església de Sant Andreu de Clarà (Moià)
© C.I.C. - Moià
Església
Església del municipi de Moià (Moianès), damunt un tossal, a la dreta de la riera de l’Om, juntament amb el castell de Clarà.
La capella té l’absis romànic i fou en part renovada el 1870 pel notari Joaquim Otzet i Corominas, hereu del veí Mas Corominas, que és enterrat en la seva cripta Interior de l’església de Sant Andreu de Clarà Moià © CIC - Moià
Rodors
Vista del sector de Rodors (Moià)
© C.I.C. - Moià
Església
Antiga parròquia del municipi de Moià (Moianès), al NW del terme, centrada per l’església de Sant Feliu de Rodors, al peu del turó on s’aixequen les ruïnes del castell de Rodors (779 m alt.), a la capçalera de la riera de Malrubí..
Tot el sector NW del terme de Moià va formar segles enrere una jurisdicció pròpia que principalment estigué sotmesa al castell de Rodors Rossedores o Rosedorios els anys 929 i 931 Molt aviat aquest castell va passar al domini directe reial i va ésser regit pels castlans de Clarà Des del 1381 fou de la família Planella, que el continuà senyorejant fins al segle XVII En alliberar-se del domini dels Planella, va formar un terme autònom governat pel sotsveguer de Moianès, fins que entre el 1714 i el 1840 va formar amb Ferrerons i Sant Pere de Marfà una batllia pròpia dita de les Tres Quadres i…