Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Santa Creu d’Enviny
Església
Antiga església del municipi de Sort (Pallars Sobirà), dins l’antic terme d’Enviny, que s’alçava a l’indret de l’actual mas (o borda) de Santa Creu
.
el Seguró
Església
Caseria
Caseria i església del municipi d’Alcoleja (Comtat), al límit amb el de Sella (Marina Baixa), al S del municipi, al port del Seguró (1 027 m), que comunica el Comtat i la Marina Alta, entre la serra d’Aitana (1 558 m) i el pla del Cirer (1 118 m).
Sant Quirze de Surp
Església
Església romànica de la parròquia de Surp, del municipi de Rialb (Pallars Sobirà).
Sant Lliser
Església
Antiga església del municipi d’Alins de Vallferrera (Pallars Sobirà), a l’W del poble d’Araós; és un edifici preromànic, amb un arc de ferradura que devia ésser l’arc triomfal.
És probablement l’antiga església parroquial d’Araós, esmentada l’any 839 Després fou santuari dedicat a sant Francesc
Santa Maria de la Torre
Església
Església del municipi d’Alins (Pallars Sobirà), entre Àreu i Alins, a la vall Ferrera.
La imatge de la Mare de Déu de la Torre és venerada a l’església d’Àreu És esmentada ja al segle XIII
Pui
Església
Masia i església dedicada a Sant Benet, construïda al segle XVIII, del municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), fins el 1969 del de Baén.
Sant Pere de Pallars
Església
Església, romànica, del municipi de Sort (Pallars Sobirà), dins l’antic terme d’Enviny, situada a l’esquerra de la riera d’Enviny.
El 849 el comte i marquès Frèdol confirmà en la possessió al monestir de Gerri a la vegada que li concedia la immunitat sobre els seus alous i beneficis El document diu que és als confins del Pallars El 966 i el 1163 dues butlles papals en confirmen la possessió al monestir de Gerri, del qual sempre depengué
Sant Joan de Gil
L’església de Sant Joan de Gil (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), dins l’antic terme de Gil, al costat de la Noguera Pallaresa.
Hom l’ha considerat erròniament com a antic monestir templer El 839 depenia de Santa Maria d’Àneu, i al segle X estava supeditat al monestir de Sant Pere del Burgal Manquen notícies de la seva comunitat, que hauria estat benedictina És un edifici romànic, de tres absis