Resultats de la cerca
Es mostren 538 resultats
Sant Julià dels Garrics
Església
Església del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), a l’W de Sisquer, a la dreta del riu de Bona, afluent per la dreta del riu de la Vansa.
Possiblement la seva situació es pot identificar amb el lloc dit antigament Pera o Sant Julià de Pera És un edifici romànic d’una nau, capçada per un absis semicircular, i és ornamentada exteriorment amb lesenes i arcuacions llombardes
Santa Maria de Vallferosa
Església
Església del municipi de Torà (Segarra), situada vora la carretera de Torà a Solsona, que centra la caseria de Vallferosa.
Sant Joan de Bauçols
Església
Antiga església, actualment arruïnada, del municipi d’Albanyà (Alt Empordà), encinglerada a 902 m alt. als contraforts orientals del puig de Bassegoda, dominant la vall de la Muga.
És esmentada ja el 1413 sota l’advocació de santa Maria la imatge fou també anomenada Mare de Déu dels Corbs , que fou substituïda per la de sant Joan, i hom hi feia un aplec el dia del sant Depenia de la parròquia de Corsavell Arruïnada al començament del segle XX, la imatge de la Mare de Déu dita també de la Paloma pel seu color blanquinós fou portada a la parròquia de Llorona, on fou cremada el 1936
Vilarestau
Església
Antiga demarcació i església sufragània del municipi de Centelles (Osona), situada al pla de la Garga, a 673 m alt., entre els masos de l’Ollic i el Cerdà de la Garga.
Entre els anys 1094 i 1097 s’hi aixecà una església edificada primer a santa Maria i més tard a Santa Magdalena, que fou sufragània de Centelles fins el 1868, i després passà a ésser-ho de Sant Martí de Centelles Fou abandonada al principi del segle actual, i el culte es traslladà a la capella de Santa Magdalena del mas Cerdà De la primitiva resten importants ruïnes
Vilanoveta
Església
Caseria
Caseria i església de Sant Pere, en ruïnes, del municipi de la Conca de Dalt (Pallars Jussà). Fins el 1969 pertanyia al d’Hortoneda de la Conca, dins l’antic terme de Pessonada (dit al segle XIX Pessonada i el Mas de Vilanova), a la dreta del riu de Carreu.
Vilanova d’Isanta
Església
Masia i església de Sant Miquel, del municipi de Lladurs (Solsonès), dins l’antiga quadra d’Isanta, al camí de l’antic hostal del Pla a la parròquia dels Torrents.
Vilanova del Pla
Església
Església romànica de la fi del segle XI, tocant al mas Vilanova del municipi de Santa Maria d’Oló (Bages), a la dreta de la riera d’Oló (640 m alt.).
És de planta circular, amb absis, coberta per una cúpula La primera menció històrica és del 1175 el mas és documentat el 1093
Sobregrau
Església
Masia i església del municipi de Gallifa (Vallès Occidental), construïda en un planell graonat de la muntanya de Sant Sadurní.
Les primeres notícies que hom té són del 1200 El casal fou transformat al segle XIX amb caire més de caserna que de masia Els seus amos es cognomenen Comalrena de Sobregrau
Savall
Masia
Església
Antiga quadra, masia i església del municipi de Subirats (Alt Penedès), prop de la caseria de can Rossell.