Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
Mare de Déu del Castell
Castell
Església
Edifici històric del municipi d’Os de Balaguer (Noguera).
Nativitat de la Mare de Déu de Durro

Església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu
© Fototeca.cat
Església
Església romànica de Durro (la Vall de Boí), situada a la banda S del poble; s’hi accedeix per una pista asfaltada que surt de Barruera.
L’edifici És una església molt reformada i de notables proporcions De nau única capçada a l’est per un absis trapezial, que actualment fa les funcions de sagristia, bastit amb els carreus d’un altre de semicircular que va ser enderrocat La nau té la volta de canó de mig punt, de perfil una mica apuntat, dividida en quatre trams per arcs torals Al mur nord, prop de la capçalera, se situa el campanar Consisteix en una torre de planta quadrada i s’estructura en cinc pisos, diferenciats seguint els esquemes decoratius dels campanars de les esglésies de la vall, és a dir, amb arquets cecs sota…
Santa Maria del Grauet

Santa Maria de la Maçana o del Grauet
© Fototeca.cat
Església
Església romànica (abans anomenada Sant Martí de Maçana) del municipi d’Aguilar de Segarra (Bages), al S. del terme, que fou sufragània de Sant Martí de Maçana.
El llogaret del Grauet tenia tres cases als segles XV-XVIII
la Pertusa

Vista de la Mare de Déu de la Pertusa
© C.I.C. - Moià
Església
Església del municipi d’Àger (Noguera), situada a 685 m alt., a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, entre els congosts de Mont-rebei i de Fet, dins l’antic terme de Corçà.
Prop hi ha les restes del castell de la Pertusa
Santa Maria de l’Avellana
Església
Església sufragània de la de Pinós (Solsonès), a l’extrem SE del terme, prop del mas Sala i de can Puigferrers, a la capçalera de la riera de Vallmanya.
Esmentada ja el 1270, fou reedificada el 1650 conserva un notable altar barroc esculpit amb escenes de la vida de la Mare de Déu
Santa Maria de la Roqueta de Fiol
Església
Església del municipi de Sant Martí de Tous (Anoia) situada prop del castell de la Roqueta.
Petit edifici romànic tardà d’una nau i absis rodó a l’interior i poligonal a l’exterior, fou modificat en època gòtica Conserva diversos elements esculpits destacables Els Cervelló la feren alçar al segle XII, a prop, però ja fora del castell, com a parròquia dels seus vassalls Fou parròquia independent entre els segles XII i XIV i després sufragània de la de Fiol
Sant Pere Salou
Església
Antiga església i casa monàstica del municipi de Lloret de Mar (Selva), a l’E del terme, vora el de Blanes, al vessant S del turó d’en Vilar.
L’església és coneguda des del segle XIV amb el nom de Sant Pere del Bosc Una vella tradició recollida i ampliada al segle XIX diu que hi havia hagut un monestir de benedictins que subsistí fins el 1694, que els francesos incendiaren la capella Sembla més aviat que hi residien ermitans segons un estatut benedictí, que després del 1694 es fusionaren amb la comunitat de Sant Pere de Galligants El 1860 les terres i capelles foren comprades per un indià de Lloret, anomenat popularment el comte de Jaruco, que reedificà l’edifici i el convertí en el santuari de la Mare de Déu de…
Sant Adjutori

Església romànica de planta circular dita de Sant Adjutori, anteriorment de Santa Maria de Gausac, Sant Cugat del Vallès
© Fototeca.cat
Església
Nom modern de l’antiga església de Santa Maria de Gausac (on era venerada la Mare de Déu del Bosc, que donà igualment nom a l’església), dins el municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), a la vall de Gausac o de la riera de Sant Medir.
És una església romànica de planta circular, i formà part d’una residència de repòs dels abats de Sant Cugat
el Grau
Església
Església romànica, situada al SE del municipi de Gallifa (Vallès Occidental), en un pujol a l’aiguabarreig de la riera de Sant Sebastià i el torrent de les Elies.
Aquesta església és documentada per primera vegada l’any 1227, tot i que ha sofert nombroses restauracions